“ Tinc 60 anys. Vaig néixer a Caracas i visc a Roma, però sóc als núvols. Em vaig llicenciar en Filosofia i Lletres, Art i Història . L’educació és l’únic que pot canviar el món i vull donar els recursos necessaris a les persones perquè es pugui produir aquest canvi “.

-          De vegades hi ha un professor especial, quin va ser el seu ?.

-          La mare Soledad Rodríguez que a més d’obrir-me al món , em va mostrar que hi havia moltes coses que jo podia fer per millorar-lo.

-          La confiança és un regal.

-          La innovació principal és estimar l’alumne : Sentir que confien en tu i sentirte estimat et permet assumir la part bona i dolesnta del món, a a dir : “ jo puc fer-hi algua cosa”.

-          N’hi va haver més ?.

El meu entrenador de bàsquet em va ensenyar a superar-me , a entendre que la més gran victòria és un bon “passi” , treballar en grup: que els altres estiguessin a gust amb mi. Vaig integrar que no es tracta de pujar al cim de la muntanya , si no que hi arribem tots.

-          I Déu se li va creuar pel camí ?.

Una lesió em va obligar a fer tres mesos de repòs , vaig tenir temps per pensar com volia intentar canviar el món i va ser així, sense haver-m’ho plantejat mai abans , que vaig decidir servir Déu.

-          Curiós.

-          Després en el servei em vaig trobar amb la docència i el fracàs escolar, i em vaig preguntar què era l’essencial que podíem donar als alumnes perquè en el futur poguessin arribar a donar el millor de sí mateixos.

-          Quina Pregunta! . Què es va respondre ?

-          Que les eines essencials són el coneixement d’un mateix ( intel·ligència intrapersonal ) i la bona relació amb els altres ( intel·ligència interpersonal) . però vaig recirre Europa i els Estats Units a la recerca de les respostes.

-          Una ment oberta.

Vam extreure el millor de la pedagogia i així vaig topar amb la neurologia i amb un missatge molt poderós : tots som intel.ligents.

-          Martín Seligman, Glenn Doman i Howart Gardner van ser la seva inspiració.

        Vam aplicar les seves teories al Col.legi Montserrat a partir de l’any 1.994. Am Doman van saber que podíem intervenir en la primera infantesa per generar una bona organització neurològica i amb Gardner  van descobrir les intel-ligències múltiples.

Se

-          Sempre hi ha alguna cosa en què ets bo.

-          Sí. I hem d’utilitzar aquesta intel·ligència , sense menystenir les altres, per tenir èxit. Si treballem les nostres  fortaleses , aconseguirem l’excel·lència , si treballem les nostres mediocritats serem mediocres.

-          Vostès estan ara a dalt de tot.

-          La nostra aposta de canvi va ser absoluta , però cal continuar investigant, bevent de moltes fonts pedagògiques, neurològiques, sociològiques , de teoria econòmica ...perquè això dona com a resultat un alumne amb molts recursos i competència global.

-          Què ha estat el més difícil?.

-          Hi ha molts professors cansats que quan no aconsegueixen que els seus alumnes avancin els culpen a ells i es retiren , però ho fan dins de l’aula

-          Quina creu que és la motivació fonamental de l’ésser humà ?.

-          Sentir-se útil. Però a nosaltres també ens agrada preparar per el naufragi, perquè tots sabem nedar , però en un naufragi, quants ens salvaríem ?. I també treballem la tolerància a la frustració i la identificació de les creences negatives sobre un mateix que entorpeixen tota la vida.

- Ha creat per a professors una escola que és  reconeguda internacionalment.

  -El recurs més important és un professor concient de la seva feina. Quan al professor l’ajudes a reflexionar sobre el valor de la seva feina i li dones eines per a dur-la a terme , és capaç, no tan sols de superar-se, sinó de mantenir una motivació a l’aula.

-Professor i alumnes es retroalimenten

Sí . Quan el professor veu el canvi en els alumnes , es crea un cercle virtuós en el qual  el professor millora perquè milloren els alumnes . I és així  com el professor es converteix en un emprenedor i els alumnes deixen de ser consumidors.

-Deixen “d’engolir” informació ?.

Sí. La creativitat del professor aplicada a les diverses matèries promou creativitat en els alumnes, es a dir, més preguntes que respostes, esperit crític i propostes.

-Què ha entès del fracàs escolar?.

-          Que permetre que un alumne cregui que fracassa és tallar-li les ales . DE vegades una mala nota en matemàtiques desencadena una sèrie de creences negatives cap a un mateix que no permet al alumne se excell.ent en el que és excel·lent.

-Vostè s’ha sorrés a si mateixa?.

-          M’ha sorprès creà un projecte tan valorat des de tantes òptiques diferents.  Però  de tots els reconeixements , el que més profundament m’ha arribat és que em trigèsim que he generat esperança.

-És una gran floreta.

-No en tinc l’exclusiva. Tant de bo tinguem la sensibilitat de fer coses per aquesta immensa majoria no privilegiada. El meu camp és l’educació : un crit de llibertat en un món que plora  . Quin és el seu?.

-          De vegades em falten ales.

SÍ . La determinada determinació que deia Santa Teresa. Cal llançar-se, perquè el procés és sempre una millora contínua.

                                                             Ima Sanchís .

Bravo!!! Anna.