-        ( copiat de “ La Vanguardia “ . Dilluns, 29 de maig de 2017 )

MATEMÀTIQUES: dimensió desconeguda.

         Ferran Requejo

“La ciència ens proporciona el coneixement més fiable que els humans som capaços d’establir “

Els humans ens creiem importants . Però , de fet, les limitacions expressives del nostres llenguatges i els reduïts espectres d’allò que captem pels nostres sentits fa que més aviat siguem uns provincians per molt que parlem en termes universals .

Els nostres llenguatges abstractes ens sedueixen i sovint ens fan creure que pertanyem a un regne de deus . Però el cert és que surfegem sobre paraules que ingènuament creiem que es corresponen amb una realitat que controlem . Tanmateix, es tracte d’un greu error d’apreciació i d’autoimatge . Els terrícoles humans no deixem de ser uns primats epistemològicament provincians . La nostra condició humana ve caracteritzada per un comunitarisme no volgut d’espècie.

Aristòtil postulava fa dos mil quatre- cents anys que l’afany que tenim de coneixement i de millora pràctica de la nostra vida són  dos motors permanents del progrés humà . Els nostres cervells són uns productes evolutius complexos que permeten que fem i creem coses extraordinàries , però també són bastant  deficients en algunes funcions . Per exemple, en general no estem ben dotats per la lògica i les matemàtiques , dues invencions humanes. Ambdues ciències formals acostumen a resultar útils , però , també, a ser un suplici per bona part de la humanitat que les ha tastat . La majoria d’humans mai estaran prou agraïts  a les calculadores i als ordinadors. .

Un dels misteris de la història de la filosofia és per què les matemàtiques ens són tan útils , especialment en l’àmbit de les  ciències naturals i de la tecnologia. El físic teòric Eugene Wagner , que contribuí a la formulació matemàtica de la física quàntica i de l’estructura del nucli dels àtoms , deia que l’aplicació de les matemàtiques a la natura era una qüestió exempta de racionalitat, una qüestió incomprensible. Einsteim  deia una cosa semblant . Les matemàtiques ens permeten fer prediccions precises , però no acabem d’entendre per què això és així

La ciència actual ens diu , d’una manera una mica complicada , allò que Kant ja havia advertit  : només coneixem a través de les ulleres dels nostres sentits limitats. Pderò la física quàntica ens mostra , a més, dues coses molt més radicals : la natura és aleatòria i el seu coneixement només el captem de forma probabilística.

Així, d’una banda, el nostre coneixement tan sols és una mirada particular feta des dels nostres límits lingüístics i perceptius. D’altra banda , la natura mostra un fons indeterminista. Es tracta d’un indeterminisme intrínsec, es a dir, no està relacionat amb la influència del observador ni en la manca de predictibilitat dels nostres càlculs , sino que la natura és per si mateixa impredictible La natura “juga als daus” , una característica contra la qual es revelava Einstein de manera entranyable.

Si la f-ísica clàssica feia compatibles la impredictibilitat dels nostres càlculs limitats amb un determinisme a fons de la natura Kant ens venia a dir que només podem saber sobre allò del que disposem dades però que alhora estem condemnats a pensar temes que mai podrem conèixer ( deus, ànimes, món ... ) , ara la ciència formula que no podem saber res en certesa perquè no hi ha determinisme de fons. El que hi ha és atzar.

La norma és la incertesa .I d’això sembla que en podem estar segurs. Com a mínim fins que hi hagi una teoria clàssica alternativa a la física quàntica. I de moment aquesta alternativa no existeix.

D’aquesta manera, quan parlem del món parlem de la nostra mirada.    I aquí torna el misteri de les matemàtiques. Amb elles fem prediccions correctes de fenòmens complexos en molts àmbits ( física, genètica, clima, etc. ) Però per què el món sembla comportar-se segons les equacions diferencials i el càlcul integralque hem inventat ?. . Per què són útils les matemàtiques ? . Terreny desconegut.

Sembla que la ciència opera amb raons que la raó no entén . “ La ciència – deia Niels Bohr – no descriu la natura , més aviat descriu el coneixement humà sobre la natura “. Allò que anomenem realitat se’ns escapa . L’escepticisme no resulta refutable. Tanmateix, la ciència ens proporciona el coneixement més fiable que els humans som capaços d’establir . Al seu costat , el que diuen les religions i altra classe de ideologies sobre el món esdevé. pueril , un estadi infantil dels cervells humans 

Fins i tot si no tingués cap aplicació pràctica o tecnològica, la ciència seguiria essent la principal conquesta intel·lectual d’aquest primat sorprenent que som els humans. Sorprenent i ambivalent , capaç de produir sofisticades teories científiques i magnífiques obres d’art al mateix temps que es capaç de comportar-se  amb una crueltat exasperant  contra individus de la pròpia espècie i que pot degradar irreversiblement del planeta en el que viu fent ús d’una irracionalitat irracional , que ens distingeix dels animals no humans i que ens enlluerna, però que no acabem d’entendre.