Però en tot cas, si acosta molt. La periodista Clara Sanchís Mira en la seva columna  de “ La Vanguardia”, EL RUN RUN , proposa un experiment per arribar a treure’n conclusions: quasi ens proposa una investigació per veure si aconseguim  donar “categoria científica” a uns fets que s’han convertit en habituals .

Copio textualment:  

“ l’experiment consisteix en quin moment alça vostè la vista d’aquest article i em deixa parlant sola. Abans que passi això , si és que encara no ha passat,  sàpiga que fa poc em van fer la mateixa prova  a mi . O sigui que no té res d’original.

“ El meu interès científic sobre el moment en què es distraurà vostè amb qualsevol cosa, ve, per tant, de la lectura d’altres articles que alerten sobre la pèrdua d’atenció o concentració pel que sembla està provocant als nostres fràgils cervells la comunicació tecnològica massiva . Alguns especialistes afirmen que vostè i jo no fem res o gairebé res, amb continuïtat , no arribem al fons ni al final de cap assumpte o idea , addictes a un VICI NOU: LA INTERRUPCIÓ PERPÈTUA .O la novetat constant . O la interacció perenne. Tots aquests estímuls o trets, que fragmenten el nostre fer, en forma de notícies d’amics o desconeguts, a través de l’e-mail, WAhatsApp, Twitter, INSTAGRAM, Facebook ,o qualsevol de les possibilitats infinites d’Internet. SI a aquest panorama li sumem alguns estudis de la neurociència que demostren que l¡’us convulsiu de la tecnologia ens provoca la il.lusió que som més efectius , quan, en realitat, fem més coses però les fem pitjor., la cosa no pinta bé”

Aquesta alerta de la Clara Sanchís Mira la podem aplicar als infants i joves , colgats de tecnologia, jocs, consoles,  tabletes, mòbils, ordinadors, pissarres digitals, iPads, i un llarg etc., que en si mateixos són bons i ens faciliten l’accés a la informació i als coneixements , però que trets de mare, sovint,  han desplaçat sense contemplacions, els llibres, els contes, la conversa , les sobretaules familiars , els jocs que impliquen moviment, corre, saltar, ballar, moure’s! i que donen equilibri al desenvolupament “complert” físic i mental.  El cert és que es pot constatar a qualsevol escola l’esforç que s’ha de fer per aconseguir que els nens i joves , atenguin, escoltin, estiguin pel que fan: uns minuts d’atenció es cotitzen a preu d’or!.

Va per aquí la cosa?. Potser que fem atenció als experts, als investigadors, en neurociència i, sense deixar de valorar en el  que ens aporten les famoses TIC,  que és molt, les posem en el seu lloc. Si les coses es fan amb seny i mesura,  totes sumen . Benvinguda sigui la tecnologia , però que no ens espatlli  el repòs en el obrar, el  “saber estar”, la profunditat del pensament i de la reflexió, el gaudi en escoltar i compartir pensaments, els profits de la conversa, del plaer de compartir taula amb amics i família,   En quan als nens i joves, fer-s’hi , caure en els beneficis d’escoltar amb atenció, de jugar posant esforç i moviment : això ens dona equilibri, agilitat, tranquil·litat...,   ens facilita l’aprenentatge, i, crec, que ens fa més intel·ligents   . l’alumne que escolta amb atenció, aprèn més : “va com una moto” . Prove-ho!!!.

Anna Masip.

• < Anterior
• Següent >