.... i A C T I T U D S

-        aprendre sempre

-        aprendre a aprendre

 

A les escoles de primària i secundària treballem “coneixements, habilitats i actituds”    . Heus ací el que  els mestres i professors  hem de  transmetre  als alumnes  amb la finalitat de edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica sobre les actituds. Som-hi !.:

 

 

 

A tots els educadors ens persegueix el dubte , la incertesa al pensar si els coneixements i les habilitats que  avui són,  a mig termini, seran: la recerca i la innovació , la tecnologia i el pensament, corren a tanta velocitat , marquen un pas tan ràpid  que seguir-los de prop  ens fa anar amb la llengua fora i així i tot ... qui hi arriba?.

 

Voldria reflexionar sobre les “actituds” : Hem de encomanar als nostres alumnes una actitud permanentment oberta  envers la certesa que “estudiants”  ho seran tota la vida.  Acabar els estudis a l’Escola, a l’institut, a L’Escola Tècnica,  al Centre de  Formació Professional, a la Universitat,  els màsters,, el que sigui, no és  més que un punt i seguit : sempre més els hi caldrà   posar-se al dia .

 

Aquesta permanent actitud d’obertura envers els coneixements, les habilitats i , també, envers la  cultura, el progrés social i polític ; els canvis econòmics,  l' inqüestionable canvi climàtic,  els equilibris occident/orient, Nord/Sud   i del món, hauria de ser una constant a conrear en la formació i transmissió de les realitats en que vivim.

 

Les  “actituds”  obertes que s’han d’acceptar amb esperit  sempre constructiu , no volen significar de cap manera , inseguretat o manca de confiança en els coneixements i habilitats que ara són el nostre patrimoni cultural, si no tocar de peus a terra i estar sempre a l’ aguait de les investigacions i dels seus resultats i no tan sols en el camp científic, també en tots els camps que constitueixen  el dipòsit del saber.. Estar  vigilants i sempre preparats per assimilar  i “tornar a l’escola” . Ja ens jubilarem ! . I  potser, hi estarem tan avesats ...que voldrem  emplenar les aules de la tercera edat!.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És tasca dels mestres i professors dotar als alumnes, de les eines necessàries per aprendre

 

a sortir-se’n  i espavilar-se quan sorgeixen situacions noves que han  d ‘afrontar És bo i necessari que aquesta actitud sigui present des dels primers anys de formació i que ens acompanyi tota la vida :  que formi part de les “bases” del bon aprenentatge .

 

 

 

“ Actitud”  oberta  envers al reciclatge permanent . Hem d’ajudar als alumnes a acceptar-la  com un fet inherent a la condició del homo faber que fa coses cada cop millors, cada cop més evolucionades . Però , sobre tot,  “ actitud” oberta i de respecte envers als altres!!!. Aquest sí que és un VALOR amb majúscules que hem de situar en els fonaments i en el cim de l’educació: Cada home, cada persona humana,  és digna, valuosa,, vingui d’on vingui,, sigui diferent o propera , sempre és  subjecte de tots els drets humans i de l’amor, respecte  i estima incondicionals de tothom.

 

 

 

En aquest món hiperconectat que ens ha tocat viure,  amb permanents canvis culturals, socials, econòmics i, també laborals, la capacitat de “mirar” l’altre per entendre’l i  per treure d’un mateix i de les situacions canviants en que ens trobem i en que es trobaran en un futur gens previsible, els nens i joves   que  tenim a les aules , el millor dels mons possibles, ens exigirà quantitats inimaginables de comprensió i d’entesa  que, si,,  ara i ací,  no les treballem amb obertura , després poden arribar a ser molt difícils.