SI L'AMARGOR ...

“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”

El seu avi era esclau?

El van vendre per 500 dòlars. Les meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense electricitat ni aigua ni lavabo.

Pare analbabet ¿

Sí, treballava en una mina de carbó. I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar , però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .

“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”

El seu avi era esclau?

El van vendre per 500 dòlars. Les meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense electricitat ni aigua ni lavabo.

Pare analbabet ¿

Sí, treballava en una mina de carbó. I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar , però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .

Creixia la discriminació a EEUU.

No se’m permetia anar a la piscina on nadaven els blancs, ni asseurem a la platea en el cinema i no havia justícia a per a nosaltres . Però la meva mare deia que havia de resar per les persones que em discriminaven.

De vegades cal rebel.lar-se , no sols resar.

Al meu pare el van ingresar per amb un  fort dolor a l’abdomen però el metge va diagnosticar problemas de cor. Quan vaig demanar consultar amb un cardiòleg es va enfadar moltíssim . “ On ha aprés vostè aquesta paraula ¿El seu pare és un vell i es morirà de tota manera “. L’endamà va morir després de grans patiments  i lautopsia va rebel.lar que el va matar una apendicitis.

Quina ràbia!

“ No odíis aquest metge pel que ha fet al teu  pare” , - resa per ell – em va dir la mare –No odíis qui et fa mal , perquè si l’amargor s’instal.la al teu cor , et posaràs malalt “ . Em va resultar molt difícil però la vaig obeir.

…vaig acabar en una escola de música a Nueva York . El 1965 va començar la meva carrera en l’òpera de Berlín. ….Vivia a Nueva York i havia actuat a París , Viena , Londres, Madrid…

Recordo que un cop més vaig trucar a la mare plorant . “ Mare, no em deixen cantar en les òperes del meu propi país “ i va tornar a repetir-me :” Donçs resa per aquestes persones . Mai no et converteixis en una persona amarga , continua sent humil i triunfaràs “ . Vaig obeir.

I va cantar en la  Metropolitan ôpera .

Sí , en totes les ôperes dels EEUU. He cantat 102 papers en 115  òperes del món , a 84 teatres lírics.

Vostè és un home de principis. Quin gust!

Els principis són més importants que els diners . Quan Mandela va pujar al poder vaig ser el primer negre que va cantar allà a l’òpera.

Ha cantat vostè per a reis, 6 presidents  nord-americans i 6 premis Nobels .

Què ha entès de l’ésser humà ¿

L’amor és la força més gran que tenim , però el segueix l’odi molt de prop . L’ésser humà mai no ha viscut en pau. Ens embranquem en guerres i només quan hi ha milers de morts els lidera  s’asseuen a negociar .

Al final tot té a veure amb el control i la posició de força . Els liders envíen la gent a morir mentre ells es queden als seus despatxos .Tan sols l’amor pot posar-hi fi.

                                          ************************************

 

Es un resum de la “contra” de La Vanguardia del dia 1 de febrer:  Ês una entrevista  al cantat d’òpera Simón Estes , baix-baríton , nord-americà , de color .Catedràtic de la Universita de Iowa

Hi ha tanta bondat i amor en els seus pensaments que reconforta . Crec que no necesita cap comentari . Només donar les gràcies . Tant de bo  poguèssim participar –hi encara que només fos en el voraviu de tanta bondat i amor. A mi m’ha tocat molt i amb tot l’afecte us l’ ofereixo.