UN HOME SANT I SAVI
- Vist: 2219
UN HOME SANT I SAVI
vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .
De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.
El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada ....
Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .
No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.
Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè:
- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.
- Mira que el camí és molt feixuc ...
- Tant se val! , Pujaré amb Vos,
Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...
Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...
Un gran crit se jois se li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...
L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ...
UN HOME SANT I SAVI
vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .
De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.
El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada ....
Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .
No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.
Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè:
- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.
- Mira que el camí és molt feixuc ...
- Tant se val! , Pujaré amb Vos,
Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...
Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...
Un gran crit se jois se li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...
L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ...