Definim “educar” com el fet, L’acte, de “passar” d’un subjecte A a un altre B, coneixements, habilitats i actituds o valors.

“ homo sapiens “

Coneixements : aquest concepte és amplíssim i hem de acotar-lo i concretar-lo .,La humanitat ha acumulat tants i tants coneixements , tan vastos i diversos, que fer-ne una “tria” adient a cada edat i situació, vol un treball en profunditat , realitzat per persones, millor equips amplis, que atresorin saber, pedagogia, coneixement de la societat; i sempre al aguait del canvis i de la evolució social, tècnica, cultural, econòmica, política, etc., ..  en que estem immersos; a més de les possibilitats innombrables que ens ofereix el mon del treball, de l’esport, de l’esplai i de la cultura ... i , NO ET DIC RES DE LA COMPLEXITAT de tot plegat . Però caldrà fer-ho si volem oferir als alumnes quelcom que satisfaci i doni compliment a les seves necessitats,  ànsies de coneixements i de progrés.

Aquest és el repte que posem en mans dels equips que en front dels Ministeris i Conselleries d’Educació, de l’aprenentatge i de la Cultura, els hi confiem per atendre les necessitats de formació dels nostres nens i joves. No ens poden fallar : Ens hi juguem l’avenir .

Cada escola, cada mestre ha de trobar l’ajust del seu projecte als coneixements de la societat, de l’entorn en que viu i desenvolupa la seva activitat.

“ Homo faber”

Habilitats: Hem de dotar als nens i joves de habilitats socials i humanes per aconseguir que la seva vida, el seu desenvolupament en vers el camí de l’adultesa sigui exitós i que els capaciti per assolir les fites que tenen tot el dret del món a plantejar-se .

Des del primer moment anem fent-nos amb les habilitats que ens allisin el camí, plorar, riure gesticular, parlar, moure’ns, .... aprendre, llegir, comunicar-se ...

La persona humana ja des de la infantesa atresora habilitats socials que la doten per viure en grup ( família, poble, nació... ) , per acceptar i oferir col·laboració , per crear i treballar en equip, fer política : SOM SOCIALS.

La persona humana treballa i crea. Necessita habilitats molt específiques per poder “fer” quelcom fora del mateix : les seves obres i creacions

-        Imaginació

-        Planificació

-        Fixar objectius i estratègies.

-        CREAR i TREBALLAR

-        Objectivar i

-        “estimar” , “valorar” el que ha fet.

-        Guardar?. Comerciar? Donar ?...

-        Atresorar coneixements, investigar...comunicar.

-        VIURE EN COMUNITAT , EN GRUP FAMILIAR, EN POBLE...

El ser humà viu en grup familiar, escolar, poble, nació, empresa, sindicat...Per trobar el seu lloc en els “seus grups” necessita habilitats per la convivència.

-        Acceptar les jerarquies

-        Saber treballar en equip

-        Compartir feines i resultats

-        Gaudir en comú...

ACTITUDS I VALORS. Podem globalitzar-los en tres: treballar amb excel·lència , conviure amb amor i respecte, compartir el goig de fer grup i acceptar els punts forts i febles de tot conjunt humà. .

-        Empatia

-        Resilencia

                                                     Si m’ho expliques, ho entenc ;

                                                     Si m’ho fas repetir, ho recordo

                                                       Però , només si ho faig, HO APRENC.

EULÀLIA SOLÉ

N O I S   I    N O I E S  ,    E S T U D I E U

(06/04/2018 00:26 | Actualizado a 06/04/2018 06:27)

Nois i noies, estudieu i apreneu mentre aneu a l’escola, a l’institut, a la universitat, perquè, més endavant, la majoria de vosaltres ja no millorareu en coneixements. No llegireu llibres, ni diaris, ni revistes serioses. No us aturareu a conèixer el pensament de persones potencialment més instruïdes que vosaltres, interessades en la història, la literatura, les belles arts. No les valorareu ni reflexionareu sobre el que aporten. No us importarà l’erudició dels qui es dediquen al pensament i a l’estudi més enllà de l’ensenyament reglat. No formarà part de vosaltres atès que, amb sort, estareu treballant en una ocupació parcel·lada i que, amb sort o no, viureu pendents de les xarxes socials.

Constituireu la multitud d’homes i dones de totes les edats embadalits en les seves respectives pantalles, la que obvia altres plaers més intensos de l’intel·lecte. Com a màxim, conservareu alguna cosa del que hàgiu assimilat en la vostra època estudiantil. Més enllà, res. Tan sols compartir impressions en grup o bilaterals des de punts de vista particulars, repetitius, ­fugaços, d’immediatesa. En ocasions poc respectuosos; la majoria de les vegades, per fortuna, simplement trivials.

Quines opinions i conceptes fundats es poden manejar si no s’explora per sobre de les xerrades virtuals entre amics i coneguts, dels videojocs, de les fotografies, dels acudits? És possible que aquesta absència de curiositat intel·lectual vingui a explicar el fet que en alguns països democràtics hi ­hagi votants que elegeixin per governar personatges impresentables. Els Estats Units o les Filipines podrien ser-ne un paradigma actual, així com els vots entregats en altres llocs a partits que no defensen en absolut els drets dels qui els voten. Les ments distretes esdevé fàcil entabanar-les.

En fi, nois i noies, estudieu, llegiu i submergiu-vos en la ciència i en les arts. Durant la vostra escolarització obtindreu per obligació un bon bagatge, aquest que dilapidareu més tard. Se us haurà proporcionat un bon matalàs i, com més excel·lent hagi estat, més us durarà i més us salvaguardarà en part.

Tal vegada em mostro excessivament negativa, crítica, escèptica. El transcurs del temps, la successió d’esdeveniments, el desenvolupament social confirmarà o desmentirà la meva modesta anàlisi. I de debò que desitjaria equivocar-me de mig a mig.

                                      Crec que val la pena reflexionar - hi                        Anna a mig.

EULÀLIA SOLÉ

N O I S   I    N O I E S  ,    E S T U D I E U

(06/04/2018 00:26 | Actualizado a 06/04/2018 06:27)

Nois i noies, estudieu i apreneu mentre aneu a l’escola, a l’institut, a la universitat, perquè, més endavant, la majoria de vosaltres ja no millorareu en coneixements. No llegireu llibres, ni diaris, ni revistes serioses. No us aturareu a conèixer el pensament de persones potencialment més instruïdes que vosaltres, interessades en la història, la literatura, les belles arts. No les valorareu ni reflexionareu sobre el que aporten. No us importarà l’erudició dels qui es dediquen al pensament i a l’estudi més enllà de l’ensenyament reglat. No formarà part de vosaltres atès que, amb sort, estareu treballant en una ocupació parcel·lada i que, amb sort o no, viureu pendents de les xarxes socials.

Constituireu la multitud d’homes i dones de totes les edats embadalits en les seves respectives pantalles, la que obvia altres plaers més intensos de l’intel·lecte. Com a màxim, conservareu alguna cosa del que hàgiu assimilat en la vostra època estudiantil. Més enllà, res. Tan sols compartir impressions en grup o bilaterals des de punts de vista particulars, repetitius, ­fugaços, d’immediatesa. En ocasions poc respectuosos; la majoria de les vegades, per fortuna, simplement trivials.

Quines opinions i conceptes fundats es poden manejar si no s’explora per sobre de les xerrades virtuals entre amics i coneguts, dels videojocs, de les fotografies, dels acudits? És possible que aquesta absència de curiositat intel·lectual vingui a explicar el fet que en alguns països democràtics hi ­hagi votants que elegeixin per governar personatges impresentables. Els Estats Units o les Filipines podrien ser-ne un paradigma actual, així com els vots entregats en altres llocs a partits que no defensen en absolut els drets dels qui els voten. Les ments distretes esdevé fàcil entabanar-les.

En fi, nois i noies, estudieu, llegiu i submergiu-vos en la ciència i en les arts. Durant la vostra escolarització obtindreu per obligació un bon bagatge, aquest que dilapidareu més tard. Se us haurà proporcionat un bon matalàs i, com més excel·lent hagi estat, més us durarà i més us salvaguardarà en part.

Tal vegada em mostro excessivament negativa, crítica, escèptica. El transcurs del temps, la successió d’esdeveniments, el desenvolupament social confirmarà o desmentirà la meva modesta anàlisi. I de debò que desitjaria equivocar-me de mig a mig.

                                      Crec que val la pena reflexionar - hi                        Anna a mig.

                                      Crec que val la pena reflexionar i cometar aquest pensament . A

La percepció que cal reformar o almenys reorientar el sistema educatiu és present un dia i un altre dia als mitjans que reflecteixen el neguit de la societat davant els fets que la realitat ens fa evidents: