• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

Arbres i individus: La Vanguardia 23 de gener de 2019 .

Hi ha qui, en veure un arbre, imagina com deuen ser de llargues les seves arrels. Hi ha qui davant el mateix arbre, es pregunta si les branques aguantarien que algú si podes penjar pel coll amb una corda. El primer s’interessa per la flor que advé , en el cas dels ametlles - o per la fulla que es panseix i que va mudant d´un verd xarolat a un coure trencadís – en el cas del meu arbre predilecte , un roure sense gaire distinció que creix en el camí que mena de Vilafranca al poble de les Cabanyes . El segon en canvi calcula la quantitat de llenya que se’n podria fer si se’l tallava . HI ha qui en topar amb un pollanc solitari voldria experimentar el que sent l’arbre ( en definitiva desitjaria ser arbre), durant uns quants segons : la pujada de la saba, la frisança del brot . el fred de l’escorça amb les glaçades. Hi ha qui, en una situació idèntica , s’acostaria al tronc i hi clavaria una puntada de peu i s’hi pixaria. HI HA QUI ENTEN TAN L’ARBRE QUE ES CAPAÇ D’ATALAIAR EL BOSC SENSE ALÇAR-SE UN PAM DE TERRA . Hi ha qui, davant els arbres que voldria BEN SEGUR reduir a serradures, està incapacitat per entendre la bellesa d’un bosc. Hi ha qui, com en el conte de MROZECK defensa l’arbre contra el que va a estampar-se més d’un cotxe....

                 Hi ha qui ..., som diferents , CADESCÚ ÉS CADESCÚ : No hi ha un motlle comú. SOM PERSONES, SOM INDIVIDUS, cadascú és UN. És ell . És irrepetible. ; és responsable d’ell mateix , de la seva vida, i dels fruits de la seva vida : ÉS AMO DELS SEUS VALORS, DELS SEUS PENSAMENTS I DELS SEUS SENTIMENTS...

Jo estimo   l’arbre :

                                                Es generós: dona ombra, fruits, aixopluc, companyia

                                                   Es depositari de molta bellesa, color, forma , poesia .

                                                   Dona: fruits ( molts d’ells riquíssims ) , llenya pel foc de

                                                   la llar, pel forn, fusta per mobles, per la construcció ...                

                                                   Es inspirador de poesia, d’ amistat, de amables converses

                                               I, SOBRE TOT DE REPÒS. Vora un arbre s’aturen les preses i fa                                    

                                               bo de enraonar amablement .

                                   Visca l’arbre !- No tot el que no són pessetes, són ...

També aquests dos arbres : “l’arbre-bellesa i vida” i “l’arbre-producte” ; l’espiritualitat i la matèria; els valors i el diners ,són els extrems en que podem situar la vida: A l’espaí del mig , entre Pinta i Valdemoro, hi som tots; una mica més a la dreta, una mica més a l’esquerra... – Som lliures , som humans amb coneixement i llibertat i ningú pot senyalar-nos el lloc : vet aquí el valor immens   de ser persones i per tant responsables de nosaltres mateixos. Tant de bo l’encertem tots: vulguem o no, som germans.

                                                                                                             Anna

 

Tant de bo tothom es pugui sentir arrelat al món com si fos un arbre amb el mateix respecte a la natura, al món, i a si mateix, i les mateixes ganes de créixer cap el cel i de viure.

                                                                                                           Isabel

 

Un altre pensament a la ombra d’un arbre d’un home que en plantava :

“ La majoria dels humans aprenem i estimem no pas mitjançant les abstraccions sinó a través de l’experiència , l’experiència del dolor i del plaer : som ens culturals , però sobre tot, ens biològics . I hauríem de ser conscients que la humanitat ha viscut durant milers d’anys amb contacte directe amb la naturalesa i que avui, en general, en vivim molt allunyats; els avenços tecnològics ens hi poden acostar però també allunyar- nos en definitivament . Aquest contacte és bàsic per a la nostra salut física i mental ; a les ciutats amb un bitllet de metro o de bus i als pobles a peu, s’hi arriba en un no res . I en molts parcs s’hi poden observar des de la flor més petita fins el cuc, la papallona i l’ocell. La descoberta de la natura ens ajuda a lluitar contra l’acceleració : caminar sense pressa, educar en la serenitat , la paciència i la contemplació, especialment als nens , el nostre futur , que hauran d’aprendre a conèixer-la per poder-la respectar : només així es podrà resoldre la crisi medio-ambiental actual. No n’hi ha prou amb el treball que si fa des de l’escola . Hi ha molts centres que van substituint el ciment per l’espai verd per establir-ne el contacte i per estimar-la : Tots ens hi hem d’involucrar.

Tornava a llegir fa uns dies un llibre meravellós per a totes les edats : “ l’home que plantava arbres”, de Joan Giono editat i reeditat en moltes llengües : ens conta la vida d’un pastor , que a la regió dels Alps de la Provença , es dedica tota la vida a plantar arbres , i que amb la seva perseverança convertirà el que eren erms , per l’acció de l’home , en unes valls boscoses : amb els arbres hi tornarà la vida : l’aigua, els animals i la gent que havia abandonat els pobles .l’ exemple, de aquest pastor, de humanitat i generositat amb una única dedicació: plantar llavors i plançons d’arbre !!!!!. Molt bona acció !!!. Gràcies .

 

 

 

 

ARA VE NADAL

ARA VE NADAL

MATEREM EL GALL

I A LA TIA PEPA

LI DAREM UN TALL..

Ja hi tornem a ser. Dies cíclics que van i venem al nostre calendari, ( a la nostra vida ? ) i que ens convoquen a fer-nos arribar una abraçada plena de bons desitjos, d’ afecte, de certa joia ...

No vull faltar a la cita.

Aquí estic per desitjar-vos el millor de la vida per tots i cada un dels nois i noies, ara ja homes i dones , que he tingut la sort d’anar-me trobant pel camí de l’escola i de l’amistat: Us estimo, voldria per a tots vosaltres el millor de la vida, el millor de l’amistat, el millor d’haver compartit un trosset del més ja llargs anys de vida.

Una abraçada per Nadal i per la vida.

                                                                                 Anna Masip i Canalda, mestre, amiga.  

UN HOME SANT I SAVI

UN  HOME  SANT  I SAVI

vet aquí que una vegada hi havia un home sant i savi que vivia feliç dalt d'una muntanya dreta com un ciri amb un camí de pujada esquerp i trenca- cames .

De tant en tant no hi havia més remei que baixar al poblet de la plana per proveir-se del necessari.

El camí de tornada era d'ellò més feixuc: el corriol pujava i pujava ... En arribar a la meitat hi havia  un arbre frequívol i una font cristallina . i riallera .El seu cor li damanava arreure's , fer-hi un descans i una refrescada .... 

Però l'home sant i savi pensava que si passava de larg Deu Nostre Senyor agrairia el sacrifici .

No bebia, no desxcansava. Pujava i pujava . Quan ja era de nir arribava  al cim i tot seguit alçava ells ulls al cel . Allè hi trobava el premi: una fermossisima estrella li sonreia , li enviava la recompensa del seu sacrifici.

Vet ací, però , que la darrera vegada un noi se li atençà i li diguè: 

- Home sant i savi vull anar amb Vos a la mutanya.

- Mira que el camí és molt feixuc ...

- Tant se val! , Pujaré amb Vos,

Tots dos enfilaren el camí .Amunt, amunt, . Arrivà l'arbre i la font . El noi pensà : em moro de set, però si l'home sant i savi no beu, jo no beuré . L'home pensà : Si no bec, el vailet no beurài està mor de set i cansament.... Doncs beuré . Tant se val el premi del estel! ... Tots dos begueren a plaer ...

Arjjbaren al cim . Ja era fosc . L'home sant i savi no s'atrevia a alçar els ulls . Ho va fer amb timidesa i ...

Un gran crit se jois se  li escapà: en el cel hi brillaven com mai, dues trelles...

L'AMOR ÉS MÉS FORT QUE EL SACRIFICI !!!!!!!!!! ... 

Llegeix més:UN HOME SANT I SAVI

COPIANT PENSAMENTS ...

VA HAVER.HI UNA REVOLUCIÓ MENTAL QUE VA PROPICIAR LA

                                             DIGITAL”

Alessandro Barico ( La Vanguardia 13122018 )

Molt abans que la revolució digital canviés la nostra manera de pensar , una rebel·lió mental la va fer possible .

Fa 25 anys que ensenyo i he après que se jove significa una cosa diferent para cada generació . Els joves no són mai els mateixos

Soc escriptor . Els joves no volen escriure com jo: volen explicar les seves històries no només amb la paraula sinó amb múltiples instruments . Ja no en tenen prou amb escriu-les. A més fan vídeos, fotos , càmeres ocultes, muntatges de tot tipus.

Això és ensenyar : continuar preguntant-se amb els teus alumnes i tornar a ser jove amb cada problema que et planteges amb ells. Per això estimo aquest temps que vivim I m’apassiona compartir-lo amb els alumnes

El meu pare va viure la guerra i la fam quan Itàlia va ser reconstruïda amb els sacrifici de milions de persones com ell . No tenim dret a queixar-nos de les ximpleries de que solem lamentar-nos diàriament.

El meu punt de partida és que passem massa temps analitzant els efectes de la revolució digital : la nostra vida que s’omple de pantalles ; els videojocs que atordeixen els nens; les “fake news “ en la política ...

Però aquesta manera d’explicar el present cap el futur no revela res . La veritable pregunta que explica el que vivim és per què s’ha esdevingut la revolució digital.

Aquest és el problema : l’interpretem com una causa i en realitat és un efecte , una conseqüència d’una revolució mental prèvia. I aquesta sí que és reveladora

La digitalització és la tecnologia que va realitzar un moviment universal i mental tan transformador com van ser l’humanisme , d’il·lustració. El romanticisme ...i ara el datisme...

Només si entens el canvi de mentalitat que va fer que avancéssim en la digitalització , entendràs què està passant i per què va néixer aquesta tecnologia que avui canvia el món.

Els revolucionaris que l’ han fet possible , són humans desenganyats del fracàs del segle XX i les dues guerres mundials , l’holocaust , la guerra freda i la cursa nuclear que posar en perill la supervivència del planeta .

En analitzar el segle passat , entens que era lògic que qüestionessin la monstruosa concentració de poder en les poques mans que havien ocasionat tantes desgràcies

El 68 hipisme i els alternatius de final de segle són moviments d’alliberament tan poderosos com la revolució francesa

Aquesta repugnància davant els abusos de poder que havien arruïnat el segle

XX va portar a una proposta tecnològica : l’ordinador personal . PERÒ PRIMER VA SER LA VISIÓ DE LA LLIBERTAT INDIVIDUAL I DESPRÈS LA TECNOLOGIA QUE LA VA REALITZAR.

Enfront dels grans ordinadors i la centralització del coneixement en estats i exercits, aquells visionaris es van proposar de trencar el monopoli del poder i la tecnologia i posar-lo en mans de cada persona. No vivim en un món perfecte però ens permetem jutjar-lo amb una severitat frívola . Miri no em parli de grans monopolis a la meva edat . Vaig créixer a Torí , on per a el monopoli del pensament , L’Esglèsia Catòlica o el Partit Comunista , per no parlar de RAI .

Aixó sí que eren concentracions de poder i de pensament.

L’únic diari de la meva ciutat era del ric del poble, Agnelli , que la dominava . Això sí que eren concentracions de poder i de pensament. No em digui ara que m’he de preocupar del que el malvat totpoderós Zuekerberg els fa als meus fills

Per això que només s’enten el present i el futur des del passat, parlaré avui aquí de la bellesa clàssica dels grecs .

Si rellegeix La Iliada no deixarà de sosprendre´s davant tanta sang, horror i mort . Els grecs progressaven morint i matant .Aquest ideal de morir per la pàtria va durar 2.000 anys . El meu pare va anar a la guerra per ell.

Precisament aquella revolució antitotalitària va afavorir la digital . Avui cap pàtria no val més que la vida d’una persona.

 

LA TECNOLOGIA AVUI

Als europeus ens estan colonitzant tecnològicament”

 

“La Vanguardia 11 de desembre de 2018”

 

 

¿Estamos pasando de la guerra comercial a la guerra fría?

Las revoluciones tecnológicas tienen consecuencias geopolíticas. Y la inteligencia artificial hoy está redefiniendo la economía mundial y sus centros de poder.

¿Cómo?

Ya ha transformado desde el concepto mismo de guerra y hegemonía al de producción. Quienes dominen esa tecnología se convertirán en las superpotencias de este siglo.

¿Y cómo vamos a quedar los europeos?

Fuimos metrópoli en la revolución industrial y hoy nos estamos convirtiendo en una colonia tecnológica digital. China y EE.UU. están librando esa batalla que la UE debería haber empezado con ellos hace diez años.

¿Por qué no competimos?

Porque hemos esperado que, como ha sucedido hasta ahora, EE.UU. nos hiciera de proveedor tecnológico. Mientras, la prioridad de ­Bruselas, en vez de velar por su posición como potencia tecnológica, ha sido proteger al consumidor y al libre mercado.

¿Qué debería haber hecho?

Pensar, como Washington y Pekín, no sólo en defender al ciudadano sino también en sus intereses geoestratégicos. Evitar que empresas chinas, por ejemplo, compren las más avanzadas de la UE y saber ser proteccionista, como EE.UU., cuando la situación lo requiere.

¿No sufrimos aquí el monopolio de los FANG: Facebook, Amazon, Netflix, Google?

No se trata de un problema de monopolios clásicos. Es más complejo. Si Europa no quiere convertirse en un mero mercado, igual que lo fueron para ella tras la revolución industrial la propia China y Asia o África, debe reformular las reglas del juego de la inteligencia artificial.

¿Cómo?

La UE, de entrada, no tiene grandes plataformas que le provean de big data, como Google o Alibaba y las demás chinas y estadounidenses.

Parecía que EE.UU. estaba para eso: era un aliado comercial desde hace 70 años.

Pero ahora la UE debe tener su propia agenda y arbitrar, desde el poder político, mecanismos institucionales, gestionados tal vez por los estados o municipios, para que esos gigantes tecnológicos permitan a las empresas y emprendedores locales acceder a sus datos.

Eso es más difícil incluso que aplicarles las leyes antimonopolio.

Pero es imprescindible. Para evitar convertirse en una colonia, debería socializar los big data, que son la base de la inteligencia artificial, y ponerlos al alcance de los emprendedores, investigadores y empresarios locales en la UE.

¿Y si no lo conseguimos?

Pagaremos el precio del atraso tecnológico, que al final será el de perder bienestar. En Alemania este es un debate que preocupa seriamente.

¿Deberíamos tener una UE más unida y menos reacia a usar su poder?

Piense que el propio internet fue una inversión militar estadounidense y que Washington sigue hoy velando por su hegemonía apoyando la investigación en inteligencia artificial gracias a las grandes plataformas que acumulan big data. En cuanto a China...

Ya ha anunciado que su máxima prioridad es la inteligencia artificial y que no regateará.

Para ella es una cuestión de Estado. Pero no podemos olvidar a los otros grandes actores en este juego disruptivo, que son los fondos soberanos y su apuesta billonaria para poner a su servicio el sistema productivo europeo.

Tienen los bolsillos muy grandes.

Además de los fondos asiáticos y chinos, los fondos de los países del Golfo invierten sumas gigantescas en inteligencia artificial.

¿Para qué?

La paradoja es que toman el dinero prestado de EE.UU. y lo colocan en tecnológicas. Uber, por ejemplo, pierde 4.000 millones al año, pero no le importa: gracias a esos fondos puede seguir gastando hasta que sus coches autónomos sustituyan a los transportes locales en la UE.

Eso aún llevará unos añitos.

El esquema se repetirá sector tras sector en la UE mediante esa inversión inmensa hasta que los beneficios que antes se quedaban donde se generaban vuelen a otros continentes.

Eso sería colonialismo, en efecto, pero ahora la metrópoli no está en Europa.

Los beneficios entonces se iban a quien poseía los medios de producción y ahora se irán a quienes posean los medios de automatización. De ese modo, los países europeos serían excolonizadores industriales colonizados digitalmente.

Pues no nos veo preocupados.

A Bruselas sólo parece preocuparle preservar la libertad de mercado y la competencia.

¿Cree que Trump y los chinos acabarán pactando?

Tanto China como EE.UU. son más proteccionistas que la UE, porque tienen una visión más realista del futuro tecnológico y va a ser de rivalidad, no de tecnooptimismo.

Ahora mismo no veo a la UE capaz de actuar como una potencia igual a EE.UU.

Lo impiden los acuerdos comerciales. Pero podemos aplicar medidas políticas para obligar a esas tecnológicas a compartir sus datos con empresas y emprendedores locales.

¿Y si no hacemos nada?

Los negocios locales acabarán cerrando ante las plataformas que enviarán a sus sedes los beneficios que logren aquí. Caerá la recaudación fiscal y el país se empobrecerá.

 Comparte en Facebook  Comparte en Twitter