NO ENS QUEDEM ATRAPATS EN LA PROVOCACIÓ!.

 

Sospesant els forassenyats esdeveniments  a rel de l'esborrany de la nova llei per millorar d'educació d'aquests darrers dies  que ens ha presentat el ministre Wert  m'atreviria a fer les següents reflexions:

 

1ª.-  La immersió lingüística és la garant de la cohesió social de Catalunya: hem incorporat al nostre Sistema Educatiu milers de nens i nenes , de nois i noies de parles molt diverses i que han trobat en el denominador comú de la llengua catalana el confort de la comunicació amb la nació que els acull, i  els fa sentir propers, acceptats i integrats a l'escola .  Moltes vegades aquests beneficis es fan extensius a la família . Quan s'integrin al món laboral no hi ha dubte que la llengua catalana els hi representarà un vehicle positiu envers la feina


2on.- Les competències en matèria educativa que recull L'Estatut,  la LLei d'Educació de Catalunya aprovada pel Parlament, referendada pel Tribunal Suprem , han d'ésser respectades .


El ministre Wert   ha passat per sobre  d'aquestes consideracions tan evidents i ha actuat en el fons i en la forma amb una maldestra provocació. No crec que hagim de malgastar temps discutint hores i hores sobre el que és evident  : la immersió és bona i les competències ens pertanyen.  No hi cap la discussió.


3er.-Sí que  hi una una situació que  ens ha preocupar: Els informes reiterats de Institucions com Pisa i la OCDE que ens alerten que el alumnes de primària no assoleixen els nivells de la mitjana europea - lloc 23 de L'OCDE -  ni en lectura ni en matemàtiques  ni en ciències- Això es preocupant. HI HEM DE POSAR REMEI i a ser possible en un període de temps com més curt millor:  
en un mitjà plaç de dos/tres anys.


Els alumnes d'E.S.O. tenen una tassa d'abandonament  del seus estudis superior a un 30% : Això ha d'esdevenir un altre seriós motiu de preocupació.


A la nostra secundària obligatòria  es pot  obtenir  el títol  o passar de curs amb una o dues  matèries no aprovades i de les que es fa càrrec el consell d'avaluació . Això també es altament preocupant .


 L'E.S.O. és el coixí on descansen els batxillers i la Formació Professional . Ambdós han d'assolir els nivells necessaris tant per anar cap a l'Ensenyament Superior o al món laboral i si s'hi entra amb mal peu , malament rai!.


On cerquem la solució ?.

 

Aquesta "base" que devem al jovent que estem "pujant" també hi hem de fer lloc als valors que els  professors del segle 20  hem de inculcar i servir de referència a alumnes del segle 21 encara que "habitem en aules del segle 19 :

 

      - Hem de treballar. Sense esforç, responsabilitat i "co no es pot anar  endavant. Encara que hi posis tots la  tecnologia del segle 21.

       - Per "passar" curs s'han d'aprovar totes les matèries!  .  Les"rebaixes"els"descomptes" , no s´hi valen ... perquè a la  vida tampoc ens ho podem permetre. La manca d'exigència pot sembla d'entrada que dona facilitats als alumnes. La       realitat demostra que no és així: molts alumnes abandonen perquè no es veuen capaços d'anar endavant amb els  dèficits "acumulats" en els cursos anteriors.

NI ELS PROFESSORS, NI ELS NOIS I NOIES NO ENS PODEM PERMETRE EL FRACÀS.

                                      - Aquí hem d'assenyalar el paper fonamentals de les tutories

                                      i acompanyament que a voltes han de emplenar el buit de 

                                      situacions familiars i socials desfavorables.

                                   

El ministre Wert no ens ha  d'esmenar res , però nosaltres hem de fer passos endavant per ser els millors , i ho podem fer!!!.



Anna Masip i Canalda