• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

NO ENS QUEDEM ATRAPATS EN LA PROVOCACIÓ!.

 

Sospesant els forassenyats esdeveniments  a rel de l'esborrany de la nova llei per millorar d'educació d'aquests darrers dies  que ens ha presentat el ministre Wert  m'atreviria a fer les següents reflexions:

 

1ª.-  La immersió lingüística és la garant de la cohesió social de Catalunya: hem incorporat al nostre Sistema Educatiu milers de nens i nenes , de nois i noies de parles molt diverses i que han trobat en el denominador comú de la llengua catalana el confort de la comunicació amb la nació que els acull, i  els fa sentir propers, acceptats i integrats a l'escola .  Moltes vegades aquests beneficis es fan extensius a la família . Quan s'integrin al món laboral no hi ha dubte que la llengua catalana els hi representarà un vehicle positiu envers la feina


2on.- Les competències en matèria educativa que recull L'Estatut,  la LLei d'Educació de Catalunya aprovada pel Parlament, referendada pel Tribunal Suprem , han d'ésser respectades .


El ministre Wert   ha passat per sobre  d'aquestes consideracions tan evidents i ha actuat en el fons i en la forma amb una maldestra provocació. No crec que hagim de malgastar temps discutint hores i hores sobre el que és evident  : la immersió és bona i les competències ens pertanyen.  No hi cap la discussió.


3er.-Sí que  hi una una situació que  ens ha preocupar: Els informes reiterats de Institucions com Pisa i la OCDE que ens alerten que el alumnes de primària no assoleixen els nivells de la mitjana europea - lloc 23 de L'OCDE -  ni en lectura ni en matemàtiques  ni en ciències- Això es preocupant. HI HEM DE POSAR REMEI i a ser possible en un període de temps com més curt millor:  
en un mitjà plaç de dos/tres anys.


Els alumnes d'E.S.O. tenen una tassa d'abandonament  del seus estudis superior a un 30% : Això ha d'esdevenir un altre seriós motiu de preocupació.


A la nostra secundària obligatòria  es pot  obtenir  el títol  o passar de curs amb una o dues  matèries no aprovades i de les que es fa càrrec el consell d'avaluació . Això també es altament preocupant .


 L'E.S.O. és el coixí on descansen els batxillers i la Formació Professional . Ambdós han d'assolir els nivells necessaris tant per anar cap a l'Ensenyament Superior o al món laboral i si s'hi entra amb mal peu , malament rai!.


On cerquem la solució ?.

 

  •  La PRIMÀRIA ha de treballar per  aconseguir les competències bàsiques: - lectura amb comprensió , expressió oral i escrita, matemàtiques  i , sobre tot, hàbits de treball - . L'escola ha de "centrar-se" en aquestes destreses. Ha de prioritzar-les i fer-les extensives a tots els alumnes 
  • Això és assequible amb una bona gestió del temps i amb equips de professors compromesos amb els objectius acordats i , sobre tot, poder disposar del suport i mitjans  psicopedagògics i tècnics que siguin necessaris. També la Primària ha de dotar als alumnes de tècniques d'estudi i aprenentatge. 
  •  La Secundària s'ha de replantejar  la dedicació del seu temps, del seu esforç i dels mitjans de que disposa ,  envers un pla  realista i possible per treballar de forma seriosa i exigent els coneixements i habilitats que avui necessiten els nostres nois i noies . Potser serà bo prescindir de crèdits que enriqueixen coneixements diríem de " lluïment" i dedicar més hores i esforç  per aconseguir una base sòlida que "aguanti"  amb garantia els projectes laborals o d'estudis superiors i d'investigació del segle 21  i del nostre món globalitzat i exigent que no es conforme en menys que l'excel·lència .
  • Uns "itineraris" ben estructurats i amb possibilitat de posteriors adaptacions , segurament situaria a l'alumne cap on estan el seus interessos
  • Deixeu-me insistir: un alumne amb una PRIMÀRIA ben fonamentada i "construïda" té molts números per sortir-se'n i no abandonar a l'E.S.O.

Aquesta "base" que devem al jovent que estem "pujant" també hi hem de fer lloc als valors que els  professors del segle 20  hem de inculcar i servir de referència a alumnes del segle 21 encara que "habitem en aules del segle 19 :

 

      - Hem de treballar. Sense esforç, responsabilitat i "co no es pot anar  endavant. Encara que hi posis tots la  tecnologia del segle 21.

       - Per "passar" curs s'han d'aprovar totes les matèries!  .  Les"rebaixes"els"descomptes" , no s´hi valen ... perquè a la  vida tampoc ens ho podem permetre. La manca d'exigència pot sembla d'entrada que dona facilitats als alumnes. La       realitat demostra que no és així: molts alumnes abandonen perquè no es veuen capaços d'anar endavant amb els  dèficits "acumulats" en els cursos anteriors.

NI ELS PROFESSORS, NI ELS NOIS I NOIES NO ENS PODEM PERMETRE EL FRACÀS.

                                      - Aquí hem d'assenyalar el paper fonamentals de les tutories

                                      i acompanyament que a voltes han de emplenar el buit de 

                                      situacions familiars i socials desfavorables.

                                   

  • A més, avui disposem d'uns mitjans de suport i d'uns equips de professors competents i il·lusionats . Hi ha molts professionals de primera fila que estan més que disposats a secundar un bon pla. 

El ministre Wert no ens ha  d'esmenar res , però nosaltres hem de fer passos endavant per ser els millors , i ho podem fer!!!.



Anna Masip i Canalda