• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

OBJECTIUS I EQUIP

Gestionar  per objectius :

 

                           1er., 2on. i 3er.  de PRIMÀRIA

 

-          Tots els nens i nenes a 3er. curs de primària hauran après a :

               Llegir comprensivament

               Expressar-se amb propietat

               Comprendre i treballar i operar amb els nombres

               “Gestionar” amb destresa el seu quefer a les aules –“hàbits

               de treball “ amb qualitat.

               Gaudir amb esperit esportiu dels resultats del seu esforç..

       El “currículum” sencer s’implicarà en l’objectiu.

 

Treballar en equip: Tots els mestres i personal implicat assumeixen el compromís i

                                   s’organitzen i organitzen el treball . De seguida que l’edat  ho

                                   permeti  hi impliquen als alumnes i,  a ser possible, els pares.

 

Objectiu del Centre: Respectar el “temps” propietat del equip” No sobrecarregar

                                    amb activitats “extres” que poden ser bones però que pertanyen

 

4art., 5é i 6. i 6é.

 

                            -  Objectiu prioritari: Que tots els alumnes assoleixin una

bona  metodologia d’estudi : sintetitzar, analitzar i prioritzar  els continguts del “currículum”.

                              

                                     

 

Aquesta forma de treballar per objectius i en equips per portar-los a terme, aconsegueix per a tots els alumnes una formació bàsica que dona garantíes d’èxit en etapes posteriors. 

 

 

 

 

Poema

Estima el teu ofici

la teva vocació, la teva estrella,
allò pel que serveixes, 
allò en que realment ets un entre els homes.
Esforçat en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses, 
de cada cop de martell que dones,
 
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depen, creu-me...
El món s'abonaria bé tot sol només que cadascú
fes el seu deure amb   amor a casa seva"
 
Joan Maragall
 

NO SÉ SI VA PER AQUI LA COSA.

Però en tot cas, si acosta molt. La periodista Clara Sanchís Mira en la seva columna  de “ La Vanguardia”, EL RUN RUN , proposa un experiment per arribar a treure’n conclusions: quasi ens proposa una investigació per veure si aconseguim  donar “categoria científica” a uns fets que s’han convertit en habituals .

Llegeix més:NO SÉ SI VA PER AQUI LA COSA.

MESTRES

Hoy me han mandado esta conversación de un padre con su hijo.  Me ha encantado ya que la considero muy apropiada a los tiempos que nos han tocado vivir y la quiero compartir con vosotros:

 

"Hoy he tenido que hacerle un justificante a mi hijo para su maestro del Instituto, ya que ha faltado porque ha ido al médico.


Evidentemente, lo he redactado correctamente, dirigiéndome a él de usted e iniciando el escrito con un "Estimado Sr. profesor".

Cuando mi hijo lo ha leído se ha quedado pasmado y me ha preguntado porqué escribía un simple justificante con tanta corrección, ya que solamente era para el profe.  Y ha añadido: "Ni que fuera el presidente del gobierno".

Y le he respondido lo siguiente:

Querido hijo, posiblemente, un maestro, es una de las pocas personas en este mundo a las que debes respeto, ya que de él depende que en el futuro seas una persona educada y con conocimientos.

De él dependen, también, los presidentes de gobierno y cualquier otra profesión.
Por sus clases han pasado todas las personas que nos encontraremos en nuestra vida.

Presidente de gobierno, puede ser cualquiera,  como puedes ver en los últimos tiempos.

Maestros sólo pueden ser unos pocos, únicamente los dispuestos a llevar una vida de entrega y esfuerzo, inculcando valores y conocimientos al bien más preciado de un padre: sus hijos.

Todos los días cedo mi puesto al maestro, durante gran parte del día, para que colabore con tu educación, pero JAMÁS permitiría que un presidente del gobierno lo hiciera.

Es por eso, que le demuestro respeto, y afecto.

Si este justificante fuera para un presidente de gobierno, posiblemente ni siquiera lo escribiría, porque a un presidente de gobierno, a cualquier presidente de cualquier gobierno, le importa poco tu educación".

Me ha mirado sonriendo, y me ha dicho "tienes razón".

Os animo a compartirlo y que dé la vuelta al 

mundo

 

 Teresa Fortuny.

COM ES PENSA FORA DE CATALUNYA

 

EDUCAR PEL FUTUR

 

 

Estic totalment d’acord amb Martin Kirby quan afirma en la seva

 

columna d’octubre que “els nens no són adults petits però sí que són

 

persones amb els seus propis drets i per tant tenen que ser tractats

 

d’acord amb els seus drets . Un nen és un nen però , al mateix temps ,

 

és un adult que s’està fent.

 

És obvi que els nens estan immersos en un procés d’aprenentatge i

 

desenvolupament , però només ells ?. En realitat, nosaltres hem deixat

 

mai d’estar-hi ?. El sentit comú ens diria que mai parem d’aprendre

 

i que aquest coneixement ens ajuda a conduir-nos i situar-nos a prop

 

d’ells . sense importar l’edat que tinguin. L’educació que molts de

 

nosaltres hem rebut és el principal obstacle que tenim per tenir una

 

relació respectuosa amb aquells que pensem que “saben” menys que

 

nosaltres. En primer lloc ens sentim superiors a ells i en segon lloc

 

menystenim els seus esforços per formar-se i millorar amb el seu

 

propi esforç ; perquè creiem que nosaltres sabem el que és millor

 

per a ells i ens afanyem a ajudar-los quan no hem estat preguntats (

 

no ens ho han demanat). Aquest model de relacions humanes causa

 

desigualtats , reprensions, manipulacions i manca de respecte.

 

D’acord que hem de reconèixer que aquest model ha estat creat

 

per persones intel·ligents, però això no vol dir que siguin persones

 

sàvies. Tots els que estem en el món de l’educació necessitem analitzar

 

molt seriosament el que estem fent . No estem simplement donant

 

coneixements , estem sent referents per a la gent jove que seran

 

adults en el futur . Aquesta tasca comporta una enorme carga de

 

responsabilitats i ens demana que analitzem amb molt de compte els

 

fonaments en que ens basem en la nostra tasca i eliminem del nostre

 

camí tot el que ens transformi en objectes o ens deshumanitzi .

 

Gràcies per la teva columna d’opinió. Aquesta classe de reflexions

 

poden arribar a més gent que creuen que l’educació que ells mateixos

 

van rebre és, no solament la millor que hi ha, si no , també, la millor

 

de totes. Hi ha un llarg camí a recorre i tots nosaltres tenim quelcom

 

per oferir. Moltes gràcies pels teus pensaments , Martin.