• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

WhatsApp de pares: Noves maneres de contactar

Lídia Juanmartí (Diari Ara)
Article / 20 d'abril de 2015


Proliferen els grups de pares. Permeten a les famílies compartir informació de manera immediata, però també comporten riscos, com la sobreprotecció dels infants o els malentesos entre progenitors

Lídia Juanmartí (Diari Ara)
Article / 20 d'abril de 2015


Proliferen els grups de pares. Permeten a les famílies compartir informació de manera immediata, però també comporten riscos, com la sobreprotecció dels infants o els malentesos entre progenitors

 

Anècdotes d’entremaliadures i micos tapant-se els ulls, dates d’exàmens i cares de sorpresa, resultats de partits i polzes amunt, festes d’aniversari i picades d’ullet, acudits en cadena i llengües burletes, avisos per polls i rostres compungits, jerseis perduts i gotes de suor al front...

Us sonen? Aquestes són algunes dels milers de converses que es poden llegir diàriament als grups de WhatsApp de pares, una tendència que s’estén especialment entre els que tenen fills de la mateixa classe, els que comparteixen activitats extraescolars o els de l’esplai.

Són una manera útil i immediata de fer xarxa i mantenir bones relacions amb la resta de famílies, per organitzar-se, compartir novetats o debatre temes de preocupació comuns. “El més important és que són converses privades, ja que venim d’una època en què es despatxaven els temes en públic, a les xarxes socials”, assenyala l’especialista en estratègia digital i soci president de Roca Salvatella, Genís Roca (@genisroca).

“Els grups de WhatsApp són molt útils quan els pares s’han de comunicar per resoldre ràpidament una incidència”, apunta també el psicopedagog i director del grau d’educació infantil a la FPCEE Blanquerna, Miquel Àngel Prats(@maprats). Així ho corrobora Jesús Cot, pare del Nil, de 5 anys: “En l’última excursió del petit, l’autocar va tenir una avaria i es va endarrerir un parell d’hores. Els pares ho vam saber de seguida i vam poder respirar tranquils. Però imagina’t l’enrenou que s’hauria creat fa uns anys, quan era més difícil comunicar-nos entre nosaltres!”

A mesura que els infants es van fent grans, també varien les converses de WhatsApp. “Nosaltres som unes quantes mares que sabem que els nostres fills són de la mateixa colla i utilitzem el grup per posar-nos d’acord en l’hora límit de deixar-los sortir”, explica Sara Palmero, mare d’una adolescent.

Noves vies

Avui tenir fills en edat escolar pot implicar pertànyer a uns quants grups de WhatsApp, com a mínim al del grup de la classe i al d’alguna activitat extraescolar. Per tant, un o dos per cada fill. I quan alguns pares sumen la quantitat de missatges i temps gastat a llegir-los i contestar-los comencen a recelar de les virtuts d’aquesta moda. Així mateix, l’enviament massiu de continguts -en ocasions sense res a veure amb el motiu pel qual s’han creat- acaba convertint alguns grups en una olla de grills, cosa que provoca que alguns dels seus integrants acabin abandonant-los o silenciant-los i perden la raó de ser.

De fet, el ràpid creixement d’aquests grups ha generat polèmica per l’abús que se’n fa en certs casos, perquè perjudica l’autonomia i responsabilitat de les criatures. “Una cosa és que el nen hagi estat malalt o hagi tingut algun problema i els pares puguin resoldre’l gràcies al WhatsApp, i l’altra és que acabem sent servidors i organitzant l’agenda escolar dels fills”, alerta el psicopedagog Miquel Àngel Prats.

S’ha arribat a l’extrem que algunes converses de WhatsApp se n’han anat de mare i han generat enfrontaments i conflictes, la qual cosa acaba repercutint en els infants i afectant la dinàmica i el clima escolars. I és que parlar darrere d’una pantalla, de manera descontextualitzada, sense captar el to ni la gestualitat, pot provocar malentesos. “Cada sistema de comunicació té unes claus de volta que s’han de descobrir, i la millor manera és amb la pràctica. Per exemple, ja queda poca gent que escrigui els mails amb majúscules, perquè tothom ha entès que això és com si cridessin”, exemplifica Genís Roca.

Rumors i xafarderies

Les malinterpretacions també s’originen quan les converses deriven en crítiques, rumors, queixes o xafarderies. Fins i tot s’han començat a etiquetar els diferents tipus de pares presents en aquests grups, seguint les tendències de comportament que s’hi poden arribar a tenir. Segur que en reconeixereu més d’un. Per exemple, podem trobar el motivat, que és el que es preocupa de crear el grup i que generalment porta la veu cantant. El parsimoniós, que veus que va escrivint, però arriba 30 missatges tard. L’observador, que no escriu però està al cas de tot. L’emoticones, que acaba de descobrir-les i les fa anar a tort i a dret. O el graciós, que sempre deixa anar algun acudit enmig de la conversa.

Miquel Àngel Prats, com a assessor i investigador en TIC i educació, aposta clarament per la formació: “Els pares han de ser exemples positius per als fills. En aquest sentit, necessiten que algú els orienti i els acompanyi”. Perquè no sempre sabem ben bé el que ens pensem que sabem: “Encara que s’estigui familiaritzat amb les eines tecnològiques, no significa necessàriament que se sigui competent”. És per això que algunes escoles, AMPA o consells escolars aposten per organitzar xerrades i cursos amb les famílies.