(Revista Sagell del C.I.C., , setembre 2015 )

L’oreneta és un ocell migratori i, com a tal, necessita adaptar-se a nous medis reiteradament. .Enten els mecanismos necessaris per fer-ho i no té rival en aquest camp. És la millor. A més, és un ocell gregari , és a dir,  tendéix a teixir tranyines socials. Això vol dir que viatja en grup..

Aquesta és la història d’una oraneta que volava al costat de la seva companya quan una oreneta vella , farta de batre les alas i de veure les inocents joves lluitar simplemente per sobreviure, les interrunpir.. “ El vent d’avui és una delícia “ pronuncià cofoia. Els inexperts ocells es miraren envaïts pel desconcert i formularen alhora el dubte següent “ Què  és el vent?”.

L’aire s’enduguè el fil de veu dissoant de les petites orenetes .No hi trobaren desposta . “Què és el vent? “es repetien desorientades. Semblava que el rumb que havíen pres era el correcte : estaven volant cap a terres més càlides. Fugint de les temperatures gèlides del nord. Però l’interrogant les destarotà severamente. No sabíen cap on les manava el seu instint.

Els animalons voladors veieren truncat el sentit del seu viatge. “ Com podem seguir planant aquest meravellòs paisatge sense conèixer el vent ¿” . No eren conscients del més obvi i fonamental de la seva existència: el medi que els permetia desplaçar-se d’aquí enllà. . La vella oreneta  va estar encertada  desvatllant aquesta espurna en l’ànima de les joves. MAI MÉS NO VAN VEURE EL MÓN COM ERA i començaren a prendre conciència del seu entorn i de les implicacions d’existir. Havíen deixat enrera la minoria d’edat , havíen assolit un estadi de maduresa més que envejable

En aquesta casa hem esdevingut orenetes adultes. En aquesta casa hem après a volar concienment , a conèixer l’entorn . Les realitats més transparents són las que costen més d’explicar , però , també, són les més valuases . L’oreneta jove volava gràcies al vent sense conèxer-lo de bones a primeres , cosa que sembla absurda . Si voles gràcies al vent hauries de tenir-ne conciència . Però no era així… L’ocell migratori no obserbava, no entenia el sentit profund de la seva exitència. Aquí hem entès què és observar i ara som capaços de fer-ho. Aquí hem après no només a mourens amb llibertat , sino a fer dançar la nostra conciència lliurament. Ara tenim la capacitat de triar i, per tant, també de descartar.. Ara que sabem triar podem volar, podem decidir si ens convé desafiar els reptes més grans que ens pugui oferir la vida o, contrariamente, preferim residir en la  comoditat de la calma.Aixequem el vol i prenguem conciència que ens empenyen no només les alas batent en un ritme franètic , sino el vent que bufa solidariamente amb nosaltres.

L’educació és l’oreneta vella , aquella capaç de copsar la desorientación de les orenetes joves des de l’experiència i, així, aconsellar´les . Però el  consell no serà pronunciat en termes exhortatius , ben al contrari, serà un consell ramificat en  una multiplicitat de possibilitats.Perquè , malgrat que generi calfreds pensar en aquesta heterogeneitat , el cert és que no hi ha cap camí definit , no hi ha res establert. Un mateix desideix com caminarà , com traçarà el projecte de la seva existència . Educar no és res més que oferir a l’oreneta jove les eines indispensables per confeccinar el riu en que es desenvoloperà . Educar consisteix en transportar una persona des de la dependència fins a la independència . Educar és trencar vincles. Ensenyar l’alumne a obrar per sí mteix a servir-se del seu propi enteniment . Educar és fer entendre que les afirmacions dogmàtiques són defugibles. Per això l’educació anima l’alumne a formular els seus propis postulats. L’oreneta jove en arribar a aquest punt , sap el què és el vent. És concient que es el medi que li permet desplaçar-se d’aquí enllà. El seu pas per la Terra ja no serà mai més intranscendent per a ella . Ha deixat d’obviar el que és més imprescindible per prendre’n conciència i actuar en conseqüència .

Aquí al CIC certament ens han educat . Han fet el paper d’oreneta vella . L’estol de que formem part , la nostra promociió, ha volat junt fins aquí gràcies a les orenetes velles que l’han envoltat.

Cal esmentar que el terreny sobre el que van planar fa dos anys era glaçat. Incòmode.La ruta migratoria que vam emprendre ens ha menat on som. Avui albirem terres més càlides . Ja en notem l’escalfor, ja tastem el gust de l’esforç, ja palpem el relleu de la calma tan anhelada, ja olorem la fragància de la feina ben feta. Hem volat i ho hem fet junts . Hem migrat i som adults . Som aqui gràcies a haver´ho fet així, gràcies a haver viatjat plegats.

Feliços els alumnes que poden pensar així i feliç l’escola que ha sabut ensenyar a volar amb el vent de cara, de popa, de babor i d’estribor.

Alumnes del CIC en acabar el batxillerat

• < Anterior
• Següent >