• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

Una vella revolució

  Núria Esponellá ( copiat de "La Vanguardia" )

 

Abaixo el volum de la ràdio . Es nota que ha començat el curs escolar: hi torna a haver un debat encès sobre el calendari lectiu, les vacances i els horaris d'alumnes i professors 

  Núria Esponellá ( copiat de "La Vanguardia" )

 

Abaixo el volum de la ràdio . Es nota que ha començat el curs escolar: hi torna a haver un debat encès sobre el calendari lectiu, les vacances i els horaris d'alumnes i professors 

 

Fa dies que tinc l'agenda atapeïda i les programacions s'amunteguen entre fulls informatius. Cada inici de curs s'assembla una mica, sé el pa que s'hi dóna : motivació dels alumnes, manca d'hàbits d'estudi, qüestionament del sistema educatiu i, ja no diguem, de l'aplicació forçosa de la Lomce. L'ensenyament s'ha convertit en un afer polític, un estira-i-arronsa que permet donar voltes a la centrifugadora i sospirar quan algun tertulià alaba el sistema educatiu finlandès, el de Islàndia, o d'altres països on tallen el bacallà. Fa gràcia que sempre comparin això amb allò, mitjons amb mitges . fogons de gas amb vitroceràmica, cases nòrdiques amb xalets mediterranis, alumnes i profes d'aquí i d'àllà ...He sentit un jove comentant a Flaixbac que cap dels seus profes no s'assembla al Merlí televisiu. Mira, noi, és que els alumnes, en general, tampoc us mostreu gaire sovint com la troupe entusiasta que aplaudeix les sortides de to del profe de ficció . Moltes classes són més heterogènies i complexes que les que apareixen als platós televisius.

 

 

 

Comparteixo amb mols ensenyants l'interés per reinventar-se constantment en una feina difícil  i apassionant. Ja se sap, els profes reals són com els entrenador de futbol : o no tenim importància o tenim culpa de tot. . Però el repte educatiu no es limita als temaris de les assignatures, no té sentit sense la motivació ni la conquesta del respecte que com a adults ens mereixem des d'una autoritat guanyada diàriament. Al inici de curs en algunes classes llegeixen el cèlebre discurs de Steve Jobs que exhorta als estudiants a continuar " tenint gana " . És un text ben estructurat, d'estil autobiogràfic, que convida als estudiants a no abandonar mai els projectes que els motiven a la vida . Sembla una bona manera de parlar d'excel·lència  i d'una actitud de superació constant que ens capacita per viure més creativa ment. Les pautes establertes es poden canviar per aconseguir que els alumnes participen més a les classes, però acabo de veure un documental de TV3 que analitza el que anomenem " una revolució educativa " basada en projectes de treball, un sistema que ja aplicaven moltes escoles als anys 80. D'altra banda, les noves tecnologies només són eines i no poden prescindir de l'educació en la formació de criteri ni dels valors humanístics . Fa una mica d'angúnia veure nens i adolescents adduïts per pantalles tàctils i, en molts casos, sobreprotegits en excés . No hi ha fórmules infal·libles , però l'educació 2.0, pot anar acompanyada de valors 1.0 , motivació i una bona dosi d'esforç . NO ENS DEMANA AIXÒ LA VIDA ?.