Catalunya, ara més que mai, requereix un sistema educatiu amb capacitat de projecció cap a un futur que, convertit en somni, esperoni els esforços actuals de la nostra comunitat educativa envers un horitzó col·lectiu esperançador, engrescador, de plenitud. És legítim demanar sacrificis si l'objectiu s'ho val, si l'horitzó s'albira cada vegada més clar, més diàfan. Resulta fonamental percebre que el costós camí actual ens apropa al nostre objectiu col·lectiu: un país en llibertat amb un sistema educatiu sobirà. Aquest somni no ha de ser patrimoni en exclusiva de ningú atès què l'educació del futur pertany a tothom. És per això que aquest nou sistema educatiu haurà de bastir-se des del consens de totes les forces polítiques i socials del país, del futur país sobirà.

Així, el nostre somni de disposar d'un sistema educatiu propi en un estat propi, no ha de justificar-se per deixar de fer sacrificis o per motivacions econòmiques, tampoc per una qüestió política conjuntural, sinó per una raó de justícia, de dignitat, de llibertat i de progrés. Volem un país lliure perquè volem ser tal com som i perquè volem educar els nostres fills tal com decidim fer-ho. Hem d'explicar a tothom que si volem decidir és perquè, entre altres coses, desitgem un estat on l'educació es situï com a eix central d'inversió i benestar per a les persones; on, de l'educació, no se'n faci batalla partidista. Volem decidir per disposar d'un sistema educatiu on el català com a llengua pròpia de l'ensenyament no estigui en discussió, on el medi físic i humà a aprendre sigui el nostre. Anhelem disposar d'un sistema educatiu propi per conduir-lo envers els millors nivells d'excel·lència i d'equitat de forma conjunta, és a dir, volem que tots els nostres ciutadans puguin arribar al màxim del seu potencial formatiu, alhora que garantim que ningú no queda enrere per manca d'oportunitats, ajuts o acompanyament.

No hem d'explicar a Europa i al món que volem un estat per estalviar sacrificis sinó perquè aquests puguin revertir, en primer lloc, en el benefici del conjunt de la nostra població i, sobretot, de les futures generacions. I, justament, perquè es tracta de garantir això amb vista al futur, l'educació haurà de ser la principal inversió que faci el nou estat. Aquesta hauria d'esdevenir, doncs, la principal prioritat del país derivada d'un ampli consens, d'un pacte nacional que assegurés que durant dècades –si cal– el sistema educatiu del nou estat no restarà a mercè dels canvis i vaivens polítics i conjunturals.

Aquest és el somni que ens toca bastir en aquests moments. Molt poques vegades als pobles se'ls presenten segones o terceres oportunitats per construir el seu futur en llibertat. Ara disposem d'una d'aquestes oportunitats. I en el context del segle XXI l'aposta principal que justifica la creació d'un nou estat és la voluntat col·lectiva, lliurement i democràticament expressada pel poble, d'oferir als seus fills l'oportunitat d'esdevenir millors persones –per més formades i per més lliures; i fer-ho mitjançant el sistema educatiu que lliurement dissenyin. No malbaratem ni afeblim aquest somni amb mesquineses personals o gremials. Tinguem, tots plegats, la grandesa necessària que ens demana l'actual moment històric.