Per què no aprenem dels millors? Gregorio Luri Cada vegada que un estudi internacional sobre educació ens fa enrojolar, hi ha algun il·luminat que en lloc de demanar-nos que aprenguem dels millors, ens ofereix alguna recepta miraculosa per treballar menys i aprendre més, com ara incentivar el pensament crític (el que coincideix amb el nostre), treballar les intel·ligències múltiples (una teoria que encara ha de guanyar-se el suport d’algun neuròleg competent) o fomentar la tasca cooperativa a les aules.

Per què no aprenem dels millors? Gregorio Luri Cada vegada que un estudi internacional sobre educació ens fa enrojolar, hi ha algun il·luminat que en lloc de demanar-nos que aprenguem dels millors, ens ofereix alguna recepta miraculosa per treballar menys i aprendre més, com ara incentivar el pensament crític (el que coincideix amb el nostre), treballar les intel·ligències múltiples (una teoria que encara ha de guanyar-se el suport d’algun neuròleg competent) o fomentar la tasca cooperativa a les aules.

Ami m’interessa més el que ens explica Jin Li, una professora nord-americana d’origen xinès que ha escrit Cultural foundations of learning: East and West (2012). “Per què els estudiants nord-americans –es pregunta– tenen totes les facilitats per estudiar i no semblen gaire interessats a aprendre?”. Aquesta és també la pregunta que ens hauríem de fer nosaltres. La seva conclusió és que a Occident tendim a comprendre aprenentatge de manera cognitiva, i a l’Àsia el comprenen moralment. Els occidentals veiem l’aprenentatge com una cosa per comprendre i dominar el món, mentre que els asiàtics tendeixen a veure’l com un procés de conquesta de determinades virtuts personals. Quan Li demana als nord-americans que diguin a l’atzar paraules sobre l’aprenentatge es troba amb respostes com: “pensar”, “escola”, “cervell”, “descobriment”, “comprensió”, “informació”. Les paraules dels xinesos són: “insistir”, “tenir set”, “tenir gana”, “ser diligent”... En la concepció occidental de l’aprenentatge l’activitat central és la construcció, la manipulació, el qüestionament de l’autoritat i el foment del pensament crític. En la xinesa, l’aprenentatge és un camí de perfeccionament personal. Pels orientals, les virtuts intel·lectuals són virtuts morals: sinceritat, compromís amb la feina, diligència, perseverança, pràctica intensiva, resiliència i respecte pels docents. Les conclusions de Jin Li coincideixen amb les d’Amy Chua i Jed Rubenfeld, una parella formada per una japonesa i un jueu, que han escrit The triple package: how three unlikely traits explain the rise and fall of cultural groups in America. Per què –es pregunten– els jueus, mormons, cubans, asiàtics, indis, iranians, nigerians i libanesos tenen als Estats Units uns resultats magnífics? La resposta no rau en els seus mètodes d’aprenentatge, sinó en els valors intel·lectuals que comparteixen.

 GREGORI  LURI, pedagog i doctor en Filosofia