DESTRESES BÀSIQUES

 És inqüestionable que per avançar en el nostre sistema educatiu ens hem de  preparar per assumir molts i importants  canvis. Tanmateix també és, així mateix inqüestionable, que els nostres escolars per reeixir-hi, necessitaran un bon domini del que denominem "destreses bàsiques" : llegir comprensivament i amb fluïdesa, escriure i expressar-se amb propietat, saber treballar i comprendre els paradigmes matemàtics fonamentals, fer-se amb bons, eficaços i eficients hàbits de treball sobre les que poder edificar amb consistència tots els canvis necessaris que ens encarin envers l'èxit i ens permetin sortir del fracàs . 

Com aconseguir-ho ? Treballant per objectius i en equip.

Per acotar el període en qual podem  aconseguir aquestes destreses podríem fixar: iniciar-les a Infantil 4 i 5 , però treballar-les amb profunditat als tres primers curos de la primària.

Les “destreses bàsiques” en aquests tres primers cursos de primària s’han de treballar com un objectiu absolutament prioritari  , assumit per tot l’equip de mestres i professors. Aquest equip ha d'actuar no tan sols en coordinació si no que també ha de fer-se seu el compromís de tirar-lo endavant : lectura, escriptura, expressió , operacions matemàtiques , els han de tenir presents tots els components de l'equip i en totes les activitats

L’objectiu: “domini de les destreses bàsiques” ha d'ésser absolutament prioritari i ha d'ésser comprensiu  del 100 per 100  de tots els  nens i nenes . S’ha de comptar amb un equip de suport psicopedagògic i amb atenció particularitzada pels alumnes que puguin presentar mancances . És importat una adequada planificació que  s’adeqüi  a cadascun dels nivells de pre-escolar i de primària per arribar al final de l’etapa a la consecució del objectiu.

S’ha de tenir cura especialment de  la “gestió del temps”  i no permetre que interfereixin altres tasques provinents d’àmbits aliens a l’escola si no és possible donar-les- hi cabuda sense distreure’s de l’objectiu fonamental  . És aquí que hem de demanar que cadascú  - família, municipi, sanitat, lleure, etc. - accepti la part que li correspon  i permeti que l’escola faci la seva feina ben feta i aconsegueixi les seves fites . 

També han  d'apuntar en aquesta direcció l’estabilitat que necessita l’escola  per treballar els seus objectius que requereixen  temps i  un , com a mínim,  mig termini,  per aflorar resultats positius.

 Hauríem d'intentar fugir de canvis de Llei  cada legislatura i també de  “sobtades” metodologies que sense el necessari període de maduració i experimentació  apareixen com bolets en el món de l’educació  . S’ha de progressar, es clar que sí, però els nens i nenes són tan importants que cal fer-ho amb totes les garanties del món  .

Per tirar endavant l’objectiu :  “ a tercer de primària destreses bàsiques per a tots” no hi ha altre camí que fer-ho en equip i per això és precís que les escoles comptin amb una plantilla de professors el més estable possible. Com a mínim a finals de juny les noves incorporacions i trasllats han d'estar fets i d'aquesta manera poder participar en la  programació del curs següent . Es nefast que el mes de setembre o al mes d'octubre “aterrissin” a les escoles nous mestres o professors completament  “desconnectats” . És comprensible que planificar el curs per la Conselleria presenta dificultats i complexitats però si volem qualitat i eficàcia no hi ha altre camí que tothom faci bé la seva feina . Avui hi ha suficients mitjans i tecnologia per aconseguir-ho.

Voldria deixar clar  que el fet de “reservar” el temps de l’escola per a l’escola no comporta deixar de col·laborar amb altres institucions ( municipi, sanitat,  lleure, etc.) : es tracta de prioritzar els objectius . Si es possible  atendre  els requeriments d’altres institucions sense menyscabar la tasca de l’escola, perfecte. Si això no és compatible, primer  són  les

tasques que li corresponen per se. A més, tots sabem que “transversalment” molts objectius són coincidents i no comporten  “carga” extra de temps. Ben organitzats moltes coses són factibles però hem de tenir present que escola no és un “totum revolutum” en que tot hi cap.

La  Primària és el fonament que suporta tot l’edifici. És la garantia que les etapes següents trobaran una bona base que els oferirà suport. Una Primària ben “edificada” també suposa haver adquirit uns hàbits de treball i d'esforç , de responsabilitat per part de l’alumne , de bones maneres de fer, estudiar i treballar: els bons “fonaments”  adquirits :  coneixements de llengua, de matemàtiques, hàbits de treball , tècniques d'estudi  domini del curriculum i de les competències no es aconsegueixen sense que l’alumnat s’impliqui . A més de  l’autoestima de qui percep que no “fracassa” i que se’n surt.

Hem parlat de “destreses bàsiques”  que començarien en el darrer nivell de Infantil i els tres primers cursos de Primària . Resta una feina molt i molt important per la resta : Primària 4 ,i5 i 6 que haurien d’assumir:

-          domini complert de l’expressió oral i escrita

-          competències matemàtiques

-          treball de tot el currículum de Primària

que ha de suposar adquirir tècniques de d'estudi i planificació de  la feina .

 Quan un/a alumne assoleix la Primària ( també la família) ha de tenir assumit que està preparat per una nova etapa que li donarà nous coneixements i habilitats , però “ les actituds”  ja les té adquirides : pot “edificar” el que calgui ; està en situació  perfecte per “la sortida” de la cursa que li espera.

Els fruits d’una Primària exigent, seriosa, també arriben els valors que un treball ben fet, ben planificat, sense concessions “ a la galeria” i que són el millor antídot per eradicar el tan temut fracàs de la Secundària. 

                                                                                       Anna Masip i Canalda

• < Anterior