Lídia Juanmartí i Subirà (Diari Ara)
Article / 05 de maig de 2015

Els avenços neurocientífics ajuden a comprendre millor el cervell dels joves

Susceptibles, impulsius, enamoradissos, insegurs, somiadors... Es diu que tenen el cap ple de pardals. Però, què en sabem realment sobre el que pensen els adolescents? La neurociència ha fet grans progressos en l’estudi del cervell dels joves, que permeten entendre millor algunes de les seves reaccions i evitar estigmatitzar-los pels seus comportaments.

El cervell dels adolescents és inestable pels ràpids canvis que suposa el pas del cervell infantil a l’adult. La maduració comporta transformacions emocionals, de comportament, psicològiques i socials, influïdes pels canvis hormonals durant la pubertat. Es desperta en els adolescents el voler saber qui són i com són. El cervell es reordena, unes àrees creixen i les altres disminueixen mitjançant una espècie de poda de les connexions entre neurones. El cervell només conserva els aprenentatges que l’experiència viscuda li aconsella mantenir i reforçar, al mateix temps que elimina o manté en l’oblit els que considera superficials.

La doctora Anna Muro, del Grup d’Estudis en Personalitat i Diferències Individuals del departament de psicologia clínica i de la salut de la Universitat Autònoma de Barcelona, exemplifica aquest procés de maduració del cervell durant la pubertat: “És com si les carreteres que comuniquen les diferents parts del cervell s’haguessin d’anar eixamplant perquè hi transita més informació. Però les carreteres encara no estan ben construïdes del tot i això fa que els adolescents esdevinguin una explosió intermitent de sorpreses, incerteses i incoherències respecte als comportaments relacionats amb la planificació i la presa de decisions”.

En aquesta etapa en què el cervell s’està construint i és especialment adaptable i mal·leable, l’entorn modela el cervell dels adolescents. És per això que són tan importants les amistats: “En aquesta etapa la pressió del grup social entre iguals és més important que mai. I el poder de persuasió dels pares disminueix enormement. Això provoca que tinguin molta por a l’exclusió social i que siguin propensos a l’ansietat i a patir baixades d’autoestima. Malgrat tot, són emocions molt variables entre una persona i una altra, en funció de múltiples factors ambientals i genètics”, explica el professor i investigador del departament de genètica de la Universitat de Barcelona David Bueno.

Pensen diferent

La doctora Iroise Dumontheil, de l’Institute of Cognitive Neuroscience de la University College de Londres, investiga, juntament amb la reconeguda neurocientífica Sarah-Jayne Blakemore, les diferències entre un cervell adult i un d’adolescent. “Els joves activen l’anomenatcervell social, més que els adults. És la part que fa referència a l’autocontrol, la presa de decisions, la planificació, la predicció de conseqüències, la creació d’expectatives o la inhibició de comportaments inadequats. També participa en la interacció social i la consciència d’un mateix”, diu Dumontheil.

El divulgador científic David Bueno il·lustra com afecten aquests canvis en el cervell social dels adolescents: “Per això els costa assumir les conseqüències dels seus actes a mitjà i llarg termini. I també per això necessiten recompenses força immediates. D’aquestes, les que tenen un efecte més profund són les socials, el reconeixement entre iguals i el de les persones amb les quals s’emmirallen”. La psicòloga Anna Muro ho ratifica: “L’alegria és una recompensa immediata molt potent, per això els adolescents busquen sempre passar-ho bé, igual que els infants busquen jugar. El sentit de l’humor i l’alegria poden ser recursos per mantenir els adolescents motivats cap a una meta a llarg termini”.

Davant d’aquesta realitat, la doctora Muro alerta que “l’única cosa que provocarem a través dels càstigs serà que els adolescents es protegeixin l’autoestima mentint o allunyant-se dels entorns en què no se sentin valorats, estimulats o motivats”.

Percepció pròpia

L’estudi del cervell mostra diferències naturals en la maduració entre nois i noies, perquè les hormones de la pubertat s’activen en edats diferents: cap als 10 anys en les noies i als 12 en els nois. I ho fan de maneres diverses: cíclica, en el cas d’elles, i contínua, en el d’ells. A grans trets, el cervell de les noies se centra a relacionar-se socialment, pertànyer al grup i agradar als altres. En el cas dels nois, redueixen el seu interès social, excepte en els aspectes que tenen a veure amb l’esport i el sexe. Ells també són més temeraris, perquè concedeixen més expectatives als beneficis que als riscos.

La doctora Muro explica com viuen els adolescents els canvis en el seu cervell: “Discuteixen només per guanyar, per trobar en la lluita dialèctica la fermesa que els falta. Necessiten enderrocar l’autoritat per créixer ells. Per això són contestataris, rebels sense causa. Necessiten llibertat i autonomia. Però alhora, i això astora els pares, és freqüent que no es mostrin responsables per tirar endavant els seus estudis, ordenar l’habitació o racionalitzar les despeses personals. I, davant l’advertiment dels pares, responen amb un lacònic i polivalent «És que no m’entens». De fet, no s’entenen ni ells amb tanta efervescència hormonal!”

Educació i neurociència

L’estudi del cervell adolescent presenta oportunitats i desafiaments en el camp educatiu. En l’últim llibre de José Antonio Marina, El talento de los adolescentes, el filòsof i pedagog aprofita els avenços neurocientífics per proposar un nou paradigma de l’adolescència. Aposta per trencar el fals mite que, tradicionalment, considera la pubertat com una etapa problemàtica, i planteja considerar aquest període com una “nova edat d’or” de l’aprenentatge.

De fet, les investigacions sobre el cervell adolescent indiquen que, en aquestes edats, es pot tenir un control superior sobre els aprenentatges a nivell cognitiu i emocional. “A l’escola, la manera d’ensenyar ha de marcar la manera d’aprendre del cervell. I no es pot obviar que la millor manera d’aprendre és a través de la imitació: com més vegades es du a terme un aprenentatge, millor es recorda”, assegura Nieves Maya, coautora del llibre Conocer el cerebro para la excelencia en la educación.

David Bueno, per la seva banda, concreta com aplicar-ho: “El treball cooperatiu es fa en grup, i això activa molt intensament la part social del cervell, la qual cosa reforça encara més els aprenentatges”.

Enrique Jimeno, director de l’IES Ramon Berenguer IV de Santa Coloma de Gramenet, assegura que “la manera d’entendre el paper de la neuroeducació és considerar-la una font d’inspiració i també de correcció de les nostres pràctiques pedagògiques actuals”.

A l’institut que dirigeix han optat per aplicar els avenços neurocientífics en l’educació dels seus alumnes, entre els quals hi ha la potenciació de la intel·ligència emocional i de les activitats artístiques, la creació d’un entorn físic més agradable o, fins i tot, alfabetitzar en neurodidàctica els adolescents. Una de les eines que utilitzen per desvelar els secrets del cervell són les classes de màgia. Per exemple, expliquen als alumnes que l’estratègia que utilitzen els mags de desviar l’atenció a l’hora de fer trucs demostra que el rendiment és més alt quan la concentració es dirigeix a una sola tasca. Així mateix, també els adverteixen que alguns mags cometen errors, de manera que els alumnes aprenen a no magnificar les equivocacions.

“En una etapa en què la recompensa i el reconeixement són tan importants, cal ajudar-los a gestionar els errors. L’error forma part de la vida i pot ser el preàmbul de l’èxit”, referma Nieves Maya, directora del Colegio Carmelitas - Sagrado Corazón de Vitòria. Maya també recomana “respectar els períodes de descans, d’exercici físic i de son”. El cervell és l’òrgan del cos que més oxigen necessita per funcionar, de manera que l’exercici físic abans i després de dur a terme un aprenentatge enforteix la memòria.

• < Anterior
• Següent >