• 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

NO MALBARATEM UN SOMMI

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 30 de març de 2013

 

L'educació és aposta per al futur, per a l'esperança. Eduquem perquè projectem per al demà i ho fem anhelant que aquest demà sigui millor per als nostres fills, millor per al nostre país, millor per a la humanitat. L'educació és l'expressió de l'estimació pel llegat nostrat alhora que significa la projecció envers un futur que, assumint el llegat, es projecti cap a majors cotes de dignitat, de justícia i de llibertat

Llegeix més:NO MALBARATEM UN SOMMI

 
“Tenim fracàs escolar perquè no sabem amb quin ull llegim”

Tenim fracàs escolar perquè no sabem amb quin ull llegim”

 

Entrevista a Manuel Roure, òptic-optometrista (El Punt Avui)
Notícia / 20 de febrer de 2013

Per què hauríem de saber quin és el nostre ull dominant?
La meva obsessió sempre ha estat aconseguir, a través de l'optometria, que els nens llegeixin millor. El fracàs escolar és esgarrifós.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Hi ha fracàs perquè no hi veiem bé?No sempre és així, és clar. Però sí que es pot dir al revés: els nens que tenen fracàs escolar fàcilment tenen predominis encreuats amb la mà.

Això què vol dir?

Tothom sap si és dretà o esquerrà, és ben fàcil: escrivim amb una mà o amb l'altra. També és relativament fàcil saber quin és l'ull dominant en la majoria d'activitats motores, el que anomenem ull motor: agafi un paper, faci-hi un forat al mig, posi-se'l al davant i enquadri a través del forat un objecte més o menys llunyà. Llavors miri amb un ull tapat, i amb l'altre. Descobrirà quin és el seu ull motor. Quan llegim i escrivim, fem servir els dos ulls però n'hi ha un, anomenat ull sensorial, que és més dominant que l'altre, i no sempre coincideix ni amb l'ull motor ni amb la mà amb què escrivim.

I això és un problema?

Molt sovint sí que ho és. Si la mà preferida és la dreta i llegim amb l'ull dret, la informació d'un i altre van a l'hemisferi esquerre del cervell i no tenim cap problema. Si la mà és l'esquerra i l'ull sensorial també és l'esquerre, tota la informació va a l'hemisferi dret i no hi ha cap problema. Però, quan no coincideixen, la informació va a hemisferis diferents i hi ha un retard en el processament. La comunicació entre hemisferis cerebrals es fa a través del cos callós, que ve a ser un camí molt estret. Seria com fer passar la informació de la lectura i l'escriptura per un camí de carro, i el que necessitem és una autopista.

Molt gràfic. Això afecta la capacitat de llegir?
Afecta la comprensió d'aquesta lectura. No a tothom, perquè hi ha gent amb la lateralitat encreuada que llegeix i entén la lectura sense cap problema. Però es calcula que hi ha un 20% d'adults que saben llegir però els costa entendre què llegeixen. Són incapaços d'entendre per exemple les instruccions d'una màquina, es desesperen i ho deixen estar. Però sovint és un problema del predomini visual, i no de la capacitat de comprendre les coses.
I això com s'arregla?
Canviant d'ull dominant en la lectura. Hi ha tècniques per fer-ho. L'altra opció, teòrica, seria canviar la mà amb què un escriu. Però és molt difícil quan el nen ja ha començat a escriure.
La majoria tenim l'ull dret com a ull dominant?
Sí, igual que la mà. Però hi ha molta gent esquerrana que a l'escola li van ensenyar a escriure amb la dreta: tota la vida es pensen que són dretans i en realitat no ho són. Llavors és quan ens trobem amb lateralitats encreuades.
S'ho troba molt, a la consulta?
N'hi ha més casos dels que ens pensem. A més de mirar les diòptries i totes aquestes coses, nosaltres mirem també la lateralitat a tots els nens. Si està al seu lloc, perfecte. Si la té encreuada però el nen va bé, perfecte, també, llavors no toquem res, perquè hi som per arreglar problemes, no pas per intervenir quan no és necessari.
A les escoles no ho revisen prou?
No. Hi ha un error molt estès, i és que miren l'ull motor dominant, el de mirar per un forat, però no el sensorial, el de la lectura. Llavors vénen els diagnòstics falsos, perquè diuen que la lateralitat és correcta i atribueixen el problema d'aprenentatge o dislèxia o el que sigui a altres factors, però no han mirat quin és l'ull sensorial. I sovint es tracta d'un problema de lateralitat encreuada perquè no han mirat amb quin ull llegeix l'infant.
Les noves tecnologies ens faran canviar la manera de llegir?
Des d'un punt de vista dels predominis visuals, no. El procés de lectura és el mateix. Una altra cosa són les pantalles petites. Es força més la vista. Ja ens hi trobem.
 
Equity and Quality in Education

Equity and Quality in Education: Supporting Disadvantaged Students and Schools

CDE (OECD Publishing)
Estudi / 24 de març de 2013

Equitat i qualitat de l'educació: com donar suport a estudiants i escoles en desavantatge? Reduir el fracàs escolar genera beneficis tant per la societat com pels individus. Els sistemes educatius que obtenen millors resultats als països de l'OCDE combinen qualitat i equitat. Aquest informe de l'OCDE recomana polítiques educatives que contribueixin a fer que tots els joves completin amb èxit la seva escolaritat.

 

http://www.jordipujol.cat/files/50293148.pdf

visic3b3n-y-aprendizaje

.... i A C T I T U D S

-        aprendre sempre

-        aprendre a aprendre

 

A les escoles de primària i secundària treballem “coneixements, habilitats i actituds”    . Heus ací el que  els mestres i professors  hem de  transmetre  als alumnes  amb la finalitat de edificar plegats una bona base pel seu futur. Voldria reflexionar una mica sobre les actituds. Som-hi !.:

Llegeix més: .... i A C T I T U D S

Educació i corrupció

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 17 de febrer de 2013

 
Estem assistint a una veritable allau de casos en què les sospites, els indicis, les imputacions, les falsedats i les calúmnies –tot plegat en forma d'un creixent aiguabarreig caòtic– estan desmoralitzant i fastiguejant una bona part del que en diem opinió pública. Hom arriba a pensar que tothom és igual, que no hi ha res net, que la política va lligada a la corrupció, que la hipocresia i la falsedat inunden el món econòmic, polític, administratiu i, fins i tot, esportiu. Aquesta situació erosiona el bé més preuat d'una societat democràtica: la confiança.
 

Tenim raons per sentir-nos decebuts, ferits i enrabiats. Però, justament, des de la indignació també pot sorgir la força de voluntat que necessitem per regenerar i reorientar el nostre cos social i polític. Caldran reformes profundes i valentes que se sustentin en un profund canvi de tarannà –d'actituds i de comportaments– pel que fa tant a les institucions i organitzacions com a les persones. Aquest canvi serà una profunda regeneració ètica o no serà. O exercitem uns valors forts que serveixin per rearmar i enfortir conviccions personals i comunitàries o no serà possible sortir de l'actual atzucac desmoralitzant i desmobilitzador.

Com recuperar i potenciar la confiança com a valor referencial per a una nova etapa il·lusionadora per al país? Justament ara vindran temps decisius per a Catalunya, i més que mai necessitarem una ciutadania que empenyi envers horitzons de més ambició i llibertat. I aquesta descomunal empresa no la podrem encarar des de la desesperança, la malfiança o el relativisme. Ens caldran, en canvi, grans dosis de magnanimitat, d'ambició personal i col·lectiva, de confiança en nosaltres mateixos i en el futur. Requerirem un país esperançat i, alhora, molt exigent. Un país que haurà de foragitar les males pràctiques i bastir una nova organització institucional, social, laboral, política, econòmica i educativa, basada en els principis ètics de l'honestedat i la justícia.

Per a aquesta empresa ens caldran mesures que fomentin la transparència, que renovin el sistema institucional i polític, tot inspirant-nos en models on la participació i el control social i ciutadà s'exerceixen de forma plena i responsable per blindar els principis del funcionament democràtic. Aquesta regeneració només serà possible des del reconeixement clar de l'abast de la crisi actual (més enllà de l'aspecte econòmic), així com des de l'assumpció dels valors personals i col·lectius que ens permetran bastir sòlidament un renovat projecte col·lectiu. I aquí l'educació en sentit ampli (famílies, escoles, institucions educatives no formals, administració, professionals, sindicats, mitjans de comunicació...) tindrà un paper central, un rol determinant.

Tothom ha de contribuir activament a l'èxit d'aquesta empresa col·lectiva. Tanmateix, el sistema educatiu del país representa un element cabdal per impulsar una renovació axiològica profunda adreçada als nostres futurs ciutadans, o sigui, als escolars d'avui. I fer-ho apostant per aquells valors que els imaginem rectors del comportament individual i col·lectiu del nou país que anhelem. Valors com ara l'honestedat, la solidaritat, l'esforç individual i col·lectiu, l'autoexigència, la confiança, l'honorabilitat, la lleialtat, el patriotisme, la cerca de la qualitat..., tots ells treballats des del propi currículum escolar –de forma prioritària i transversal– i practicats des de la conducta exemplar i esperançada de les famílies, els docents i els governants. Estem segurs que una educació d'aquest caire esdevindria la millor vacuna contra la corrupció –l'actual i la futura– en el marc d'una Catalunya políticament sobirana, sí, però, sobretot, èticament lliure.