Tenim raons per sentir-nos decebuts, ferits i enrabiats. Però, justament, des de la indignació també pot sorgir la força de voluntat que necessitem per regenerar i reorientar el nostre cos social i polític. Caldran reformes profundes i valentes que se sustentin en un profund canvi de tarannà –d'actituds i de comportaments– pel que fa tant a les institucions i organitzacions com a les persones. Aquest canvi serà una profunda regeneració ètica o no serà. O exercitem uns valors forts que serveixin per rearmar i enfortir conviccions personals i comunitàries o no serà possible sortir de l'actual atzucac desmoralitzant i desmobilitzador.
Com recuperar i potenciar la confiança com a valor referencial per a una nova etapa il·lusionadora per al país? Justament ara vindran temps decisius per a Catalunya, i més que mai necessitarem una ciutadania que empenyi envers horitzons de més ambició i llibertat. I aquesta descomunal empresa no la podrem encarar des de la desesperança, la malfiança o el relativisme. Ens caldran, en canvi, grans dosis de magnanimitat, d'ambició personal i col·lectiva, de confiança en nosaltres mateixos i en el futur. Requerirem un país esperançat i, alhora, molt exigent. Un país que haurà de foragitar les males pràctiques i bastir una nova organització institucional, social, laboral, política, econòmica i educativa, basada en els principis ètics de l'honestedat i la justícia.
Per a aquesta empresa ens caldran mesures que fomentin la transparència, que renovin el sistema institucional i polític, tot inspirant-nos en models on la participació i el control social i ciutadà s'exerceixen de forma plena i responsable per blindar els principis del funcionament democràtic. Aquesta regeneració només serà possible des del reconeixement clar de l'abast de la crisi actual (més enllà de l'aspecte econòmic), així com des de l'assumpció dels valors personals i col·lectius que ens permetran bastir sòlidament un renovat projecte col·lectiu. I aquí l'educació en sentit ampli (famílies, escoles, institucions educatives no formals, administració, professionals, sindicats, mitjans de comunicació...) tindrà un paper central, un rol determinant.
Tothom ha de contribuir activament a l'èxit d'aquesta empresa col·lectiva. Tanmateix, el sistema educatiu del país representa un element cabdal per impulsar una renovació axiològica profunda adreçada als nostres futurs ciutadans, o sigui, als escolars d'avui. I fer-ho apostant per aquells valors que els imaginem rectors del comportament individual i col·lectiu del nou país que anhelem. Valors com ara l'honestedat, la solidaritat, l'esforç individual i col·lectiu, l'autoexigència, la confiança, l'honorabilitat, la lleialtat, el patriotisme, la cerca de la qualitat..., tots ells treballats des del propi currículum escolar –de forma prioritària i transversal– i practicats des de la conducta exemplar i esperançada de les famílies, els docents i els governants. Estem segurs que una educació d'aquest caire esdevindria la millor vacuna contra la corrupció –l'actual i la futura– en el marc d'una Catalunya políticament sobirana, sí, però, sobretot, èticament lliure.
