Les Humanitats , hi són presents?

                                                             Els que s’enamoren de la pràctica sense la teoria

                                                             són com els pilots sense timó ni brúixola, 

                                                             que mai no podran saber on van.

                                                                                            Leonardo da Vinci (1452-1519

He llegit "La construcció del pensament a l'aula"  de Mariona Corcelles i Antoni Pujades , obra guanyadora de la cinquena edició del Premi d'Educació Edu21. i m'agradaria fer algunes reflexions  envers la necessitat i conveniència de tenir presents les Humanitats en els plans d'educació per el nostre futur immediat

La formació és bona si és equilibrada . Crec que  en això tothom hi estarà d'acord.  La veritat haurem de cercar-la en "un cim entre dues posicions  falses" i , potser, ens hem decantat massa per urgències del progrés, dels avenços tecnològics, de l'enfocament excessivament economicista de la societat, envers una formació eminentment científica que conduís a estudis tècnics, enginyeries,  empreses i economia, carreres científiques, biomèdiques, etc. on els nois i noies trobessin un bon avenir  i bona sortida laboral. 

Això ha fet que ens allunyéssim del cim que permet l'equilibri i ens acostéssim perillosament a la posició de poca profunditat en el cultiu i desenvolupament de les humanitats que tanta riquesa de pensament i, també, de vida, donen i que són patrimoni de  les matèries que anomenem " de lletres";  sense pensar que les matèries que anomenem  de "ciències" en  tenen molta necessitat. Tots hem d'apropar-nos , trobar calor i vida en la poesia, en la literatura, en l'assaig històric, en la filosofia, que , com sabem, ens fan estimar el pensament , aprofundir-lo i fer-lo créixer i fer-nos créixer , ben equilibrats , en el cim des de qual es pot gaudir de totes les posicions: les que s'acosten més a la vessant científica i tècnica, i a les que en fan transitar per la via  més profunda i rica en pensament , en bellesa , en ètica i estètica . No oblidem que fou la filosofia , l'amor al pensament , els que  feren avançar  la humanitat des dels primers passos de la nostra civilització, fins avui: que no ens perdem , ni ens allunyem del  cim que hi fa bo de reposar : l'home i la dona, fet i debatut estan aquí per ser feliços i fer feliços a tots i a cadascun dels humans que hi som i els que aniran "pujant". 

- Aquesta reflexió ha estat sugerida per la lectura del llibre: " La construció del pensament a l'aula" de Mariona Corcelles i Antonio Pujadas (Editorial Barcanova). 

                                                                                                                  Anna Masip

• < Anterior
• Següent >