Junts nens i nenes; nois i noies? Penso i dic absolutament: sí.

Junrs estem i formem la família: pare, mare, germans i germanes .

Junts juguem de petits i ens divertim de més grans .

Junts treballem i compartim projectes i activitats .

Junts formem societat, pobles: homes i dones plegats fem vida i fem via ...

Doncs si és així, també és bo que ens formem i ens eduquem en la mateixa escola i en les mateixes aules: que compartim coneixements i lleure: aquest és un bon camí , un bon assaig per la vida que haurem de tirar endavant plegats.

També és bo que nens i nenes diferents comparteixin aula i espai. Això no treu que es tinguin en compte, que s’atenguin i que es doni suport a les possibles diferències que en tot grup humà hi son presents . Atenció personalitzada, si s’escau, sí ; separació, no. Compartir porta a la solidaritat, a la comprensió i ens fa evident que les diferències poden ser i són positives: a la societat hi ha lloc per a tots . Això cal constatar-ho des de petits . Potser  que l’aula sigui on és més evident que la societat diversa és més rica i enriquidora :  hi ha mil i un camins que porten a Roma.

Després de  l’ESO ja hi ha temps perquè cadascú triï  i busqui  el seu camí segons les seves possibilitats i apetències  però aquest espai  de temps i amistat que  haurem compartit “tots” sempre el tindrem amb nosaltres.