BONS CAMINS

El Congrés " A A A" de EDU 21 ens ha deixat un "camí" de reflexió i de treball envers la investigació i l'aprofundiment d' idees  per encertar en la recerca d'un projecte educatiu vàlid pel nostre País .

Fa un parell de setmanes un interessant reportatge televisiu donava referències sobre el ja tan  portat i debatut model finlandès .Dues coses em van quedar molt clares:                                      

a) La Llei que regula l'educació és una llei d'estat que no esta supeditada als possibles  canvis de  govern : es treballa amb un consens allunyat de partidismes. Bona cosa!. Això li dona estabilitat i el temps que es requereix per madurar els projectes , corregir-los , si cal,  i fer els  ajustos pertinents

b) Hi ha la possibilitat real de formar equips de mestres i professors ja que aquests formen part de cada escola i no depenen d'una oposició. Això dona estabilitat laboral : Una altra bona cosa!.

Tots estarem d'acord que per millorar el nostre sistema educatiu hem de començar per Infantil i Primària  per poder treballar amb garanties en un bon  projecte per a la Secundària .  Ens calen objectius clars per fer-los eficaços i en els que estiguem  tota la comunitat educativa,  societat, família i escola ,  d'acord  i, aleshores, "anar per  feina" : Dotar els nens i nenes de Primària , de forma inclusiva, a tots , de les bases de l'esplèndida riquesa del llenguatge i del feed-back de la comunicació humana; de coneixements fonamentals , de bons hàbits i eines de treball.  Aquesta solidesa permetrà a la Secundària treballar els seus objectius de coneixements i habilitats amb fermesa, rigor  i exigència. 

Avui,  en les circumstàncies en que ens trobem , això només és possible, amb equips de mestres i professors no tan sols ben preparats, il·lusionats amb un bon projecte ben elaborat amb un timing raonable per desenvolupar-lo, si no, també, amb  tot el  que representa   el suport d'un bon equip   estable i compromès.  

I, en canvi, és molt difícil a casa nostra. És freqüent veure mestres i professors "aterrar" en una escola o institut a mig més de setembre (octubre?)  sense possibilitat d'incorporar-se a un projecte, a un equip,  perquè, entre altres coses , no saben quant de temps hi  romandran.

Potser, doncs, abans de pensar en dotar-nos d'aules esplèndidament equipades, mitjans tecnològicament avançats, bones   metodologies , ens caldrà fer una prèvia...: 

Donar estabilitat a les lleis d'educació, independitzar-les dels partits i governs , arribar a un consens, crear els mitjans necessaris per assegurar, també, estabilitat als mestres i professors per incorporar-se als projectes de l'escola, i formar equips,  per aconseguir  portar a terme el projecte educatiu per el que estem treballant. 

Els equips estables, compromesos per tirar endavant uns objectius prèviament acceptats i assumits , són imprescindibles per situar el nostre Projecte en el bon camí que desitgem.

                                                                                  Anna Masip i Canalda   

• < Anterior
• Següent >