› ‹
  • 1
  • 2
  • 3
  • A-
  • A
  • A+

U N A E S C O L A

  • Imprimeix
Vist: 3076

En un memorable reportatge sobre “L’Escola del Mar” , d’historiador Josep Mª

Aimaud digué que per canviar un país no calien grans batalles ,  només una escola.: “ Un lloc de de convivència, de formació , on la llibertat i l’amistat , dos grans fonaments de la nostra vida, sàpiguen unir-se més enllà del temps i més enllà de les cendres”.

 

Recordo de sobte aquesta frase durant la visita amb un grup d’alumnes de Magisteri a l’Escola Callaso i Gil .Què ressona com un eco en el temps i entre les generacions en aquest lloc? Durant el recorregut sentim una autèntica proximitat entre nosaltres : l’ambient és especial. . L’escola fou inagurada pel President Macià l’any 1932. Hi ha vitrines als passadissos amb fotografies d’aquest passat que hem perdut i enyorat. Un 90% dels infants d’aquesta escola provenen de famílies d’altres cultures . Director i Coordinadora ens expliquen les dificultats en aquests moments de retallades i manca de recursos . Hi ha criatures que sense beca menjador no mengen a  casa . Els mestres treballen amb els assistents socials , mediadors culturals , amb els casals del barri , els instituts de secundària, les oneges i Caritas ....

 

I no obstant, tot això hi ha un ambient cordial, d’entesa i de pau . Aquesta escola ho ha aconseguit perquè ha  posat en pràctica que “ la transmissió de coneixements, habilitats i actituds “ essencial a tota escola , només s’ aconsegueix si tot això es viu com un  treball amb convivència,  L’escola és  , després de la família, la primera unitat de convivència, que es troba el nen i la nena. Si aquesta convivència  es fonamenta en el respecte d’uns cap els altres, l’escola haurà sembrat la segona llavor – sempre després de la família-  que donarà als seus alumnes la pauta per escampar-ho pel barri,  pel  poble, pel lloc de treball , arreu.

 

                                             Anna Masip i Canalda  

 

GUIA I ACOMPANYANT

  • Imprimeix
Vist: 3177

Això és el tutor.

 

La Primària ja el porta “incorporat”: Ès el mestre present quasi totes

les hores a classe. El nen i la nena “saben” qui  és el seu mestre o  la seva mestressa,  “saben” que és qui es   posarà en contacte amb els seus pares , el que tindrà cura del seu encaix a la classe,  el que podrà resoldre els seus  dubtes i el que  serà el seu suport en l’aprenentatge de conviure amb els companys . Els altres mestres que “tindrà “ algunes hores li ensenyaran coses i habilitats : música, gimnàstica, anglès, francès, dibuix, treballs manuals,... però , ja des de primer, el nen i la nena “sap” molt bé qui és el seu mestre, el seu tutor.

Llegeix més:GUIA I ACOMPANYANT

Poema

  • Imprimeix
Vist: 3091

Estima el teu ofici

la teva vocació, la teva estrella,
allò pel que serveixes, 
allò en que realment ets un entre els homes.
Esforçat en el teu quefer
com si de cada detall que penses,
de cada paraula que dius,
de cada peça que poses, 
de cada cop de martell que dones,
 
en depengués la salvació de la humanitat.
Perquè en depen, creu-me...
El món s'abonaria bé tot sol només que cadascú
fes el seu deure amb   amor a casa seva"
 
Joan Maragall
 

UNA PROPOSTA:

  • Imprimeix
Vist: 3140

L’Enric Roca ens esperona a presentar propostes aquest any 2014 , clau per Catalunya, en el seu article publicat el 17 de gener d'enguany " 2014 en educació , un any per fer propostes".

El professor Sala Martín en deia des de Davos que l'única via per aixecar l'economia i sortir de la crisi és l'educació .

Doncs, som-hi!

En el II  Congrés d'Edu 21 " l'educació, l'eix del nou Estat" es va aprofundir i reflexionar abastament i amb notable encert envers el model d'educació que necessita el país: amb iniciatives i propostes totes elles encaminades a construir un nou Projecte que respongui a les necessitats, als anhels i  les il·lusions que ens mantenen en peu disposats a treballar per aconseguir una Catalunya rica, culturalment plena, justa , amb un camí de treball i de progrés  per a tothom , amb igualtat d'oportunitats i amb horitzons clars i possibles per un futur obert on càpiga el projecte de vida i de desenvolupament  de cadascú. Tothom conflueix en dotar-lo

-         amb la formació en excel.lència del 

    professorat

-        amb el suport de les TIC de darrera

                                  generació

-        amb noves distribucions de l'aula i dels  centres

-        amb metodologíes motivadores que captin l’interés de nens i joves

-        amb un acompanyament proper       

    comprensiu de situacions vitals dels

                                  nostres  dies.

                             

Tot això, bo i necessari , genera uns mètodes de treball dins les escoles i dins de l'aula que, si es porta i es planifica amb responsabilitat, exigència , seriositat  , crearà un ambient, un caldo de cultiu que faci una immersió de professors i alumnes en una planificació  de qualitat que ajudarà a formar nens i joves capaços d'assumir ells mateixos responsabilitats per arribar a la seva maduresa amb les idees ben clares, hàbits i mètodes de treball del segle XXI .Per aconseguir fites  a la vida s'ha de treballar : de franc no hi ha cap esdevenidor  que s'ho valgui: a Catalunya ningú ens ha regalat res : "les pedres que esdevenien pans" s'amassaven i s'amassen amb la suor de cada front ; amb l'esforç  I EL BEN FER de cada dia .

El nou Projecte, penso, ha de fer palès als nens i joves que hi ha un temps per cada cosa: temps de treball i temps de lleure. I cadascun s'ha de viure en plenitud i dedicació. L'escola, l'insti, poden ser engrescadors, interessants , poden seduir, però no són "port aventura" , no hi ha tómboles: els resultats s'han de  "currar" com diuen ells.

Aquesta crisi tan ferotge tal vegada ens ha ensenyat a tots una mica les dents. Seria interessant que en el nou Projecte que endevino posarà, per fi!, la primera pedra d'una ensenyament de qualitat que mereixi un lloc confortable en el futur informe Pisa, ens envolti com un núvol amable però, també, contundent : El treball esforçat, seriós, responsable   dels catalans grans i petits és el tresor més estimable que té Catalunya, per altra banda com tants dels països del nord d'Europa que tant admirem.

 

                                                                                       Anna Masip i Canalda