PENSAMENTS INTERESANTS - La Vanguardia / Lluis Amiguet –

El 1998 llegaron a Barcelona los primeros judios procedentes de una comunidad sefardí de Turquía ,los Bassat y fundaron en Barcelona lo que sería nuestra Comunidad Judía. La madre de Luís Bassat ya nació aquí.

Al principio la comunidad de Barcelona siempre tuvo mayoría sefardí , los Bassat, los Benedetti , los Ardini, los Molbo , Los Andià, los Palatchi, ...que se instalaron en la Costa Brava .

Todos fueron grandes emprendedrores .

Más tarde, después de la guerra del 14, llegaron los Ezquemazies, entre ellos Enrique Gebler y yo mismo que vengo des de Melilla.

Los sefardíes tienden al comercio i los asquemazíes tienen una vocación más industrial.

Hoy todo està cambiando. En Marruecos,por ejemplo, el rey ha ordenado que se enseñe el “holocausto” en las escuelas.

Durante estos cien años, la comunidad aporta toda su visión emprendedroa , comercial, industrial y global a la economia catalana y espanyola: Filomàtic, Mango, Pronovias, ...ocuparíamos la pàgina con empreses , indústries y marcas, algunasd ys multinacionales , creadas por nuestros emprendedores, siempre con visión cosmopolita però con raíces barceloneses.. Es nuestra vocación abrirnos al mundo para servir a la comunidad en que estamos. Y me dejo “LA DANONE” , diminutivo cariñoso de Daniel Carrassó. Y también estabasn los Botton .

Yo llegué aquí des de Melilla el 1.068. Me casé con una barcelonesa y mis hijos ya són de aquí. Peró mi família y yo no sabíamos si Franco nos aceptaría : no fueron Buenos tiempos – Washington nos ayudó imponiendo su tolerància .

Ya existia la sinagoga de “Avenir” fundada presidida por David Ventura uno de nuestros grandes prohombres Teníamos la “ Torà” en comun . Erigimos un edificio enla calle Indústria y un poco más tarde el de la calle Avenir que fue ampliado hasta darle una cabida de 7== persones.

Los sábados leemos un fragmento y lo comentamos. La Tora tiene 52 caítulos : uno por semana . Ahí dentro, en La Alianza tiene Vd. Los textos sagrados.

Tras la guerra llegó a Barcelona otro judio : J. Stern , un ingeniero que no contava con más capital que su talento. Trabajó y prosperó y al morir legó a la comunidad unos maravillosos terrenos entre Valldoreix i Sant Cugat : 10 hectáreas!!!!: allí hacemos deporte, piscina, aie libre i fiesta !!! Pero, sobre todo nuestro gran orgullo y nuestro futuro, es nuestro col·legio.

haabiertos a la novedad y chocaron con los miembros de la comunidad más conservadores.

Uno de nuestros grandes debates ha sido el matrimonio mixto. Casarse con un gentil ( no judio ) estaba mal visto.

Como sabe es la madre la que transmite el judaismo però, como sabe, esto también és intepretarble: prevaleció el criterio de admitir las conversiones : mi nuera catalana es judia conversa.

EL col·legio, H A T I K V A enseña hebreo y enseñamos en cuatro idiomes a 310 niños de los quecasi un tercio no son judios.

El de Madrid lo fundó Isaac Salama que tenia entrada libre en el PARDO durante muchos años .

HOY LOS JUDIOS QUE LEGAN A ESPAÑA SUELEN EMPEZAR POR Madrid hasta que descubren Barcelona y lo bien que vivimos aquí, una gran Ciudad y discreta para los negocios Entonces, empiezan a venir una y otra vez ... Y SE QUEDAN!!!!!!!!.

==============================================================.

Tinc 79 anys .Vaig néixer a Toledo i visc a Madrid-Soc catacrèstic de Universitat . Estic casat. Tinc 5 fills POLÍTICA ?. Soc un optimista cautelós Admiro la essència de la moral cristiana . Existeix un progrés ètic de la humanitat . La màxima intel·ligència és la bondat.

_ Què és la intel·ligència ?

_ La capacitat humana de dirigir la seva conducta per resoldre problemes. Aquesta capacitat en grau suprem és diu bondat.

_ Identifica la bondat amb la intel·ligència, doncs ?

_La bondat ´és intel·ligència pràctica : no hi ha manera més eficient de desfer problemes.

_ Doncs no te gaire prestigi.

_ M’entossudeixo en prestigiar la bondat , que és la millor manera d’orientar l’acció.

_ Convé ensenyar a actuar bé ?.

_ Sí , i haurem de tornar a prestigiar la voluntat , avui desplaçada per la motivació.

_ D’on li va venir la voluntat d’estudiar ?

_ De la biblioteca del meu avi : de petits jugàvem a construir fortaleses i escales i murs amb aquells llebrots de tapes dures.

_ I què volia ser de gran ?.

_ Coreògraf, director de ballarins ...

_ Curiós!

_ M’emocionava veure com l’esforç podia convertir-se en gràcia. I m’ho vaig aplicar.

_ En quin sentit ?.

_ Procuro conviure amb gràcia , i procuro ensenyar amb gràcia....per molt d’esforç que hi hagi al darrera.

_ Que no es noti, oi ?

_ I què és la cultura?

_ La cultura és la resposta que cada societat ofereix als problemes.

Hi ha problemes universals i varietat de respostes locals .

_ Totes valuoses, es clar...

_ Però unes millors que d’altres . en tot cas.

_ Posi-me’n un cas.

_ El problema de la tuberculosi te més bona resposta en la penicil·lina que en una dansa.

_ I el problema d’organitzar la societat?

_ La democràcia supera la dictadura..

_ Per què ?-

_ És millor per viure feliç. Veig un progrés ètic en la humanitat cap a la democràcia.

_ Defineixi democràcia.

_ Participació en la gestió col·lectiva, respecte al individu. Ajuda mútua i seguretat.

_ I quan aconseguirem ser feliços ?

_ Haurem d’apartar cinc obstacles : pobresa, ignorància, dogmatisme , por del poderós i odi al veí. I aprendre a ser dignes.

_ Què és la dignitat ?.

- La condició bàsica de cada ser humà .per abjecte que sigui el seu comportament.

_ Un infanticida te dignitat , doncs?

_Sí. La dignitat és un invent humà , és cultural, i ens convida a ser millors : l’ésser humà és un animal espiritual.

-Com és això ?

_ Ets material i immaterial. Biologia i cultura : el teu cervell genera ocurrències sense parar, invencions .... Tu has estat a Mart ?.

_ No !!!!.

_ I com ho has sabut tan ràpid ? Perquè el teu cervell ho sap : no descansa! I es ´capaç de desxifrar coses raríssimes ... com l’humor!

_ A veure ?.

“ Te vendo una moto “ proposa un paio al seu amic , i l’amic li objecte : “¿ I para qué quiero yo una moto vendada ?”

- HA , HA ,...

_ ho veus ?. -Tu rius , però encara no existeix el supercomputador capaç de desxifrar aquest acudit !. El nostre cervell relaciona imatges , conceptes, idees, i imagina, modifica, configura ideologies, religions, mitologies, ...

-Com ens condicionen totes aquestes ocurrències ?.

_ Estructuren totes les nostres xarxes neuronals . Per això l’ésser humà és un animal espiritual , és a dir, un híbrid de biologia i de cultura ._

_ Posi-me’n un exemple .

_ Van ésser espècia muda i avui parlem . En nen neix programat per aprendre a parlar ... perquè els mecanismes del llenguatge es van incorporar a l’herència biològica de la nostra espècie . I això va passar perquè parlar creava vincle amb els altres i amb un mateix , i això aportava un avantatge evolutiu : al individu més eloqüent li anava millor .

_ Quins grans gens culturals han determinat han determinat el meu genoma espiritual ? .

_ Primer dominar el foc fa 1,4 milions d’anys . Desprès imaginar la ultratomba , van seguir enterraments i religions . I desenvolupar eines físiques ( pedres tallades   i metalls; el llenguatge ...

_ I desprès ? .

_ Dominar l’agricultura . Això va crear excedents . la qual cosa va propiciar el comerç , que va fomentar la propietat , que es protegia a les ciutats , que al seu torn van estimular la intel·ligència i la cultura.

_ I fins ara. I ara mateix ...què ?.

­ ­_ Hi ha cert risc d’analfabetisme tecnològic. : no comprendre com i perquè hem arribat fins aquí . Ensenyem història de la cultura que és la biografia de la humanitat : Es tracta de saber per què i com vam crear religions , matemàtiques, idees....

_ Com resumiria aquesta llarga història ?.

_ Veig un vaixell ebri llançat a l’ aventura de donar-nos un sentit.

_ Algun consell per acomiadar-nos ?

_ Sigues digne: consisteix en viure com si ho fossis . I això propiciarà convivència justa, gran fruit cultural .

Un altre fruir de Karl Popper : “ Posem arguments a combatre perquè no acabin combaten persones.

La Vanguardia 6 de novembre de 2018

“ Som humans des que vam saber que havíem de morir “

Des que la consciència va fer un ús pirata del cervell d’un primat que havia evolucionat per adaptar-se.

-        La consciència és una infecció mental ?

El nostre cervell primat havia evolucionat fins el punt que va fer possible que la consciència l’envaís i l’utilitzés.

-        Què va sentir aquell primer humà que va ser conscient ?

       Que sabia que sabia . I va saber que era ell.

-        Es mirava a l’aigua i es reconeixia ?.

Sabia qui era . I aquella mirada el va transformar i va canviar el mon , perquè llavors va descobrir que havia de morir . I aquest és el descobriment que ens fa humans.

-        Com va arribar a aquell moment ? .

L’ univers sorgeix del Big Bang fa 14.000 milions d’anys ; el sol i la Terra de la pols estel·lar, fa 4.600 i fa 4.100 que va generar la atmosfera : l’aigua, la terra i l’aire . I 4.000 que apareixen les primeres formes de vida a l’aigua

-        Què es la vida ?

       El primer organisme viu és el que va poder reproduir-se . I aquesta vida es va desenvolupar i diversificar per adaptar-se, perquè la Terra és diversa . Sorgeixen éssers unicel·lulars i pluricel·lulars fins arribar als primats fa 70 milions d’anys . I ara miri’s que veu ?.

-        Ulls, mans, cames...

Veu com subjecte la tassa de cafè amb la pinça de la mà ?.Doncs els primats ja les tenien per subjectar les branques en comptes de grapes , perquè la Terra estava coberta de boscos                                               -     I els altres òrgans s’expliquen igual ?

Pot llegir tota la història del UNIVERS en cada part de la seva anatomia. Quan la Terra responent a les lleis còsmiques , va bascular sobre el seu eix i va canviar el clima un altre cop, els boscos van anar desapareixent per donar pas a la sabana . Miri els seus ulls, com veuen ?.

-        Com els de tothom, suposo.

Tenen visió en tres dimensions i altres mamífers no, perquè la vam necessitar llavors per veure de lluny els nostres predadors i presses

-        No hi va haver atzar en tot això ?.

L’ATZAR en l’evolució de l’home , no és sinó la ignorància de la cadena de transformacions que porten des de les lleis de l’univers fins a la més petita part de la nostra anatomia.

-        LA Terra bascula sobre el seu eix i a nosaltres ens va canviant el cos ‘.

Ens adaptem . Sense arbres no hi ha necessitat d’enfilar.se ni de tenir mans . No les tenim per atzar .Les tenim perquè les lleis del cosmos van canviar el clima

-        La casualitat no existeix ?

Només hi ha casualitats , les coneguem o ignorem. Hi ha continuïtat de causes i efectes entre el big bang i cadascuna de les nostres cèl·lules.

-        Per què altres animals no es van posar drets ?

Perquè es van adaptar d’altres maneres als canvis de clima. I fa 3 milions d’anys un grup de primats havia evolucionat fins a l’australopitecus : ja te la Lucy.

-        L’australopitecus que vostè va descobrir.

La Lucy viu entre arbres i estepa , així que camina i s’enfila . Desprès la Terra torna a bascular sobre el seu eix i la sequera liquida boscos i fruits.  

-        I hem de tornar a adaptar-nos.

Per això el nas i les dents dels prehumans evolucionen pet menjar carn i el cervell guanya volum per pensar , perquè només sobreviuen els primats que desenvolupen estratègies col·lectives per evitar els depredadors.

-        Quines adaptacions ens fan humans ?.

Les essencials són les de la respiració, les del consum i les que generen el raonament . I així apareix un altre ús pirata d’aquets òrgans evolucionats : el llenguatge, que aprofita que,  en posar-nos drets, la laringe s’estira i baixa i forma les cordes vocals que alliberen la llengua.

-        Per tant la cultura supera la genètica ?

La cultura així alenteix la genètica , perquè ja no cal tenir borrissol com un ós si t’ ensenyen de nen a caçar-lo per fer abrics

-        Cada raça evoluciona a la seva manera ?.

HE Excavat a Siberia i a Etiòpia j no he vist gran deferència entre els seus habitants i nosaltres . En canvi si vostès es quedessin atrapats i aïllats a la seva redacció i s’anessin reproduint , acabarien sent una altra espècie.. D’això se’n diu deriva genètica.

-        I avui derivem o ens globalitzem ?

La cultura neutralitza les diferències genètiques . A l’Àfrica he vist trobar-se dos grups humans. Primer desconfien ; desprès van comunicant-se ; intercanvien parelles i de seguida hi ha interculturalitat permanent.

-        Tota puresa és una barreja oblidada.

Per això avui no es pot parlar de diferents espècies humanes. En realitat ja som una .

-        I cap on anem professor ?.

Quan jo era un nen, la meva àvia ja es queixava del soroll de la modernitat dels cotxes que destruirien el planeta.

-        La seva àvia era sàvia

També estic segur que fa 800.000 anys hi havia una àvia que es queixava del soroll de les veus , aquell so modern , i del clac de les pedres per fer destrals . I per tant foc, destruiria el planeta.

-        Serem transhumants ?

Sens dubte. Ben aviat anirem reemplaçant els òrgans que es degraden amb l’edat

-        I immortals?

Mai. Però allargarem les nostres vides de manera avui inimaginable.

                                               YVES COPPENS . Lluis Amiguet

-        La Vanguardia 12 de novembre de 2018.

-        ( copiat de “ La Vanguardia “ . Dilluns, 29 de maig de 2017 )

MATEMÀTIQUES: dimensió desconeguda.

         Ferran Requejo

“La ciència ens proporciona el coneixement més fiable que els humans som capaços d’establir “

Els humans ens creiem importants . Però , de fet, les limitacions expressives del nostres llenguatges i els reduïts espectres d’allò que captem pels nostres sentits fa que més aviat siguem uns provincians per molt que parlem en termes universals .