Més antic que anar a peu!.
De tant en tant torna a treure el cap el tema tantes vegades debatut : “ s’han de fer deures a casa ?.
Jo penso el següent:
- A-
- A
- A+
- Vist: 2846
F R A C À S
REFLEXIONEM i FEM PROPOSTES PER TREURE’NS DE
SOBRE EL FRACÀS ESCOLAR ....
A la reunió de “amics” prèvia a la Tribuna de Edu21 es va parlar de la preocupació que suposa el fet que un 30% d’alumnes de E.S.O. no assoleixin el graduat de Secundària. Aquests alumnes no poden accedir a la Secundària no Obligatòria ( batxillerat o Cicles) i tenen molt limitat el món de l’empresa que , sovint, demana el graduat de secundària per accedir a un lloc de treball.
- Vist: 2719
SI L'AMARGOR ...
“SI L’AMARGOR SE T’AONSEGUEIX INSTAL.LAR AL COR, ET POSARÀS MALALT”
El seu avi era esclau?
El van vendre per 500 dòlars. Les meves tres germanes i jo van néixer en una caseta de 4 metres quadrats, sense electricitat ni aigua ni lavabo.
Pare analbabet ¿
Sí, treballava en una mina de carbó. I jo als 11 anys ja era enllustrador. Vaig haver de fregar lavabos, terres i finestres per pagar-me la universitat . Sovint no tenia prous diners per menjar , però mai li vaig dir a ningú que tenia gana .
- Vist: 3476
SAVIS PENSAMENTS...
- Volia treure una muntanya que tapava el sol del seu poble , Rjukan.
Va ser com el vellet xinès del comte...
Quin comte?
El seu poble estava sempre en penombra, la gent trista...
Com Rjukan, el meu poble..
...I un veí va veure sortir el vellet un matí del poble amb una cullereta...
- On anava ?
- Això li va preguntar el veí , i li va respondre el vellet: "A moure la muntanya".
- " No podràs" , va riure el veí..
- I què va fer aquell vallet?.
- Va respondre: " Algú ha de començar!...
- Vist: 3091
U N A E S C O L A
En un memorable reportatge sobre “L’Escola del Mar” , d’historiador Josep Mª
Aimaud digué que per canviar un país no calien grans batalles , només una escola.: “ Un lloc de de convivència, de formació , on la llibertat i l’amistat , dos grans fonaments de la nostra vida, sàpiguen unir-se més enllà del temps i més enllà de les cendres”.
Recordo de sobte aquesta frase durant la visita amb un grup d’alumnes de Magisteri a l’Escola Callaso i Gil .Què ressona com un eco en el temps i entre les generacions en aquest lloc? Durant el recorregut sentim una autèntica proximitat entre nosaltres : l’ambient és especial. . L’escola fou inagurada pel President Macià l’any 1932. Hi ha vitrines als passadissos amb fotografies d’aquest passat que hem perdut i enyorat. Un 90% dels infants d’aquesta escola provenen de famílies d’altres cultures . Director i Coordinadora ens expliquen les dificultats en aquests moments de retallades i manca de recursos . Hi ha criatures que sense beca menjador no mengen a casa . Els mestres treballen amb els assistents socials , mediadors culturals , amb els casals del barri , els instituts de secundària, les oneges i Caritas ....
I no obstant, tot això hi ha un ambient cordial, d’entesa i de pau . Aquesta escola ho ha aconseguit perquè ha posat en pràctica que “ la transmissió de coneixements, habilitats i actituds “ essencial a tota escola , només s’ aconsegueix si tot això es viu com un treball amb convivència, L’escola és , després de la família, la primera unitat de convivència, que es troba el nen i la nena. Si aquesta convivència es fonamenta en el respecte d’uns cap els altres, l’escola haurà sembrat la segona llavor – sempre després de la família- que donarà als seus alumnes la pauta per escampar-ho pel barri, pel poble, pel lloc de treball , arreu.
Anna Masip i Canalda