brutal, els tres països bàltics, van recuperar la     

                                                                                       seva independència , de manera pacífica i amb 

                                                                                       dignitat. Varen preferir  l'esperança al odi, i van 

                                                                                       demostrar al món que hi ha llum fins i tot en la

                                                                                       nit més fosca. Aquestes tres nacions ben petites ens

                                                                                       han ensenyat que l'anor és la força més poderosa. Bé

                                                                                       sigui l'amor a un amic, a la pàtria, a Déu, i també a

                                                                                       l'enemic, l'amor ens fa comprendre la miraculosa

                                                                                       naturalesa del gènere humà ..."

                                                                                                             Ruta E. Sepetps.Entre los Tonos de Gris. Edi.

                                                                                                             MAE

El projecte educatiu en que estem treballant i reflexionant a casa nostra ens  posa davant de  realitats  com :

                                                           -  immersió lingüística de tants bons resultats

                                                           -  immersió tecnològica que ja és aquí i s'hi queda.

Jo  en proposaria una altra: immersió en amor, en convivència, en tolerància , en respecte: en valors.  No crec que sigui un objectiu "ingenu" , fora de test ,  lluny de la realitat de la nostra societat esquerpa, competitiva, que es mira el melic.Si més no, hem de posar en joc tot l'esforç per  aconseguir-ho: no sigui que apugem el tan desitjat P.I.B. , la productivitat,  i tots els altres paràmetres pels que ens trenquem les banyes, i ens quedem molt per sota del P.I.B. de la felicitat en que ens fa dentetes el llunyà país de BUTAN.

Hi ha una prèvia,  tanmateix:  Aquests valors i sobre tot l'amor, es transmeten per osmosis  No   hi ha "currículums , ni competències bàsiques, ni ordinadors,  tauletes, iphones, iPads, pissarres digitals, etc., que  ens serveixin  de mitjans que els facin viables: Només hi ha el calor humà persona a persona, pares a fills, avis, tiets,... veïns,  "la tribu" , mestres i professors , escoles/instituts, universitats, societat sencera  que els facin presents  als nens, nenes i joves que pugen.

Ja podem anar escombrant la famosa enveja com esport nacional, la traveta per pujar, el diner com a totpoderosa escala per assolir el que sigui ...

I apuntar-nos a la transparència, a la solidaritat , a l'honradesa, a valorar el ser i no el tenir ,

a la valoració i estima sinceres de la vàlua  dels altres .... a l'esforç i al treball...

Moltes d'aquestes coses   positives ja les tenim més o menys instal·lades a casa nostra: es tracta de cuidar-les, fer- les aflorar,  créixer i fer-les  evidents, per sinceres, als que van pujant  , i ense currículums ,  sense ser matèria específica de cap crèdit  ,  ni  matèria optativa , prendran cos : El nostre sistema educatiu serà òptim!!!. 

No es tracta de presentar un món utòpic ni  d'amagar als ulls dels nens i joves el que hi ha de negatiu a la societat: es tracta de guanyar-li la partida i poder-els-hi donar la seguretat de que l'amor i la bondat, la honradesa i la justícia, reeixiran sempre i , a més a més , són el camí del P.IB. DE LA FELICITAT.

La història de l'alliberament d'aquests tres  països Bàltics , sotmesos a esgarrifosos patiments  i  a les crueltats d'una deportació que va exterminar una tercera part de la seva població , dóna fe que van   aconseguir la seva llibertat ,  ésser reconeguts com a Estats lliures i poder oferir als seus ciutadans prosperitat,  benestar i un futur estable: Ha vençut:  l'amor per davant de l'odi . De veritat que són una lliçó i un estímul.  Ens  marquen  el camí del valors que hem  de "ensenyar " als petits i joves  per tal de que els incorporin al bagatge de la seva formació.

                                                                              Anna Masip i Canalda

Llegeixo a " La Vanguardia" del 9 de juny parlant sobre el tema dels deures escolars excessius que els nens i adolescents porten per casa:

" Però el que està succeint en realitat és que a l'escola no es fa tot el que s'ha de  fer o no es pot fer tot el que s'hauria de fer. I, es clar, surt el tema de la manca  de temps , que no és més que una altra excusa poc sòlida , perquè una bona gestió del temps i dels currículums hauria de garantir que 100 hores de feina al  mes i més de 800 al llarg del curs són suficients per a una formació complerta i acurada perquè  si aquest temps no és suficient, tenim un problema ".

Sí que tenim un problema que no és ni la manca de temps ni el currículum. Tenim un problema perquè les escoles a més de gestionar el currículum, han d'absorbir una quantitat ingent d'objectius, de tasques que no són inherents als coneixements, habilitats i actituds del currículum: Sovint son activitats  ben interessants, inclús importants , però , tanmateix, la seva gestió hauria de correspondre a les famílies, als Ajuntaments, a Sanitat, a Medi Ambient, a les AMPES, als Consells Comarcals, etc. sense "envair" , ni " trepitjar" els temps de l'escola.

La seva realització hauria de respectar sempre  el temps escolar; temps que hauria d'estar dedicat exclusivament al desenvolupament de la tasca que la societat ha encomanat a l'escola. Si parafrasejant a Antonio Marina, per educar un nen fa falta la tribu sencera, la part de la "tribu" que és l'escola, té assignada  la transmissió d'uns coneixements, d'unes habilitat i d'uns valors per enfrontar-se a l'adultesa, i li correspon un temps. Comptant amb aquest temps pot planificar, programar, prioritzar i dur el terme el treball de l'aula, del taller, de camp amb l'objectiu d'assolir la fita.  

Si l'escola ha de col.laborar en revisions mèdiques, en vacunacions, en festes populars, en carnavals, castanyades, concursos, educació vial, i en un llanguíssim etc. ...moltes vegades qui se'n veu retallades són les tasques que li són pròpies. I una sortida fàcil són els desproporcionats deures a casa i, el que és pitjor, programes de curriculum inacabats.

No voldria explicar-me malament: Crec que l'escola ha de col.laborar i prendre la iniciativa en moltes activitats que la enriqueixen i complementen . Però ha de prioritzar: primer la tasca que li és pròpia, la que li pertoca com a part de la "tribu" i, sempre que li sigui possible i la distribució del seu temps ho faci factible, aleshores sí benvingudes les activitats!  Però, si us plau...recordem que el temps és per definició un bé escàs i no podem "trepitjar" els temps del altres elements de la "tribu": l'únic perjudicat és l'alumne i, per tant, la família, que ha de suplir amb un esforç "extra"els buits que la manca de temps ens suposa.

                                                                                            Anna Masip i Canalda